Pensaments contradictoris

Un relat de: adia12
Ara feia molt temps que no escrivia i notava un buit dins meu, una necessitat d’expressar el que sentia sense fer falta que ho expliqués a algú. Mentre teclejo aquestes quatre paraules, unes papallones remouen per dintre del meu estómac. És com si tot plegat hagués canviat, no se si és el que m’envolta o sóc jo la que no és com abans. El més segur és que sigui jo, perquè pensant-ho bé tot continua igual, les classes, els amics, vaja la rutina de sempre... La meva forma de pensar no és aquella d’abans, aquella que deia no val la pena patir, jo no ho faig mai, o pillar-me d’un tio? Per a que si només fas que patir! I sí, no os enganyaré, els meus pensaments són aquests: la vida està per viure-la i no per estar tot el dia preocupat, però em contradic, em contradic a mi mateixa, penso això, però actuo tot al contrari. És quan he arribat a la conclusió de que contradiure’s a un mateix no sempre és dolent, té la seva part positiva, com totes les coses. Si et passa això és perquè estàs actuant tal i com els teus sentiments et guien i no com voldrien els teus pensaments, potser t’equivocaràs, potser no, m’atreviria a dir que segur t’equivocaràs, però sabeu una cosa? En aquesta vida només aprens si caus i et tornes a aixecar. La majoria de cops si fessis cas dels consells dels amics no patiries ni la meitat, però en un altre moment no et sabries aixecar tu sol i a l’escola de la vida no es pot repetir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer