Petits detalls, aprofitem-los

Un relat de: adia12
Estem capficats en tenir la vida planejada, tot ben organitzat i lligat. Com si tot fos un “puzzle”. Encara que et proposis viure d’una forma diferent als altres, sempre acabes lligat al bucle de societat al qual vivim. Estic farta de fer el que fan tots, pensar igual que tothom i actuar per a agradar a la majoria. Penso que cadascú és únic i com a tal ha de viure a la seva forma, sense fer mal als que l’envolten. Tothom coneixem la típica frase de: “Viu cada dia com si fos l’últim”, però durant aquests gairebé 16 anys no he vist a ningú que l’apliqui. Tots hem somiat algun cop amb aquells dies de pel•lícula, aquells en els quals et despertes amb el cant dolç dels ocellets, obres la finestra, treus el cap, tanques els ulls i respires una bona brisa matinera. Després surts al menjador i veus que aquella personeta tant especial t’ha preparat un bon esmorzar. Bé, podria continuar però de ben segur que tots tenim al cap el nostre dia ideal. És per això que penso que els petits detalls, si els petits he dit, com per exemple l’olor de cafè recent fet, caminar per la platja, l’olor a terra mullada o a diari nou, un bon bany d’escuma, pujar fins al cim d’una muntanya i cridar, cridar tot el fort que puguis i així poder-te esvair dels problemes, són els que fan que ens sentim una mica més vius. Més o menys, resumiria tot això amb un CARPE DIEM, aprofita el moment. Aprofita’l perquè mai més es tornarà a repetir. És com un tren, si no estàs a l’hora exacta a l’estació marxa i marxa sense tu, sense esperar-te, i mai més podràs tornar a agafar el mateix, al mateix moment ni amb la mateixa companyia. És per això que penso que si la vida et dona la oportunitat d’agafar-lo agafa’l, ningú t’assegura que els seients siguin còmodes ni que el revisor et caigui bé, però són els petits detalls que fan que el trajecte sigui menys avorrit.
Molta gent va a treballar, arriba a casa, menja dorm i a tornar a començar la rutina de sempre. No estic dient que seguir una rutina sigui dolent, però penso que hem de gaudir fins i tot del que ens sembla insignificant. La majoria pensa que està aquí perquè és el que li ha tocat, en canvi, jo sóc més del parer de pensar que si estic aquí és per algun motiu, i el gaudiré, el gaudiré fins a l’últim minut, fins a l’últim segon.
A més a més, no considero que cada dia que passa és un dia menys, sinó que un dia més, amb més experiències per contar i recordar, més coses apreses i estàs més a prop d’aconseguir els teus objectius. Potser si que és cert que anem morint cada segon que passa però, hem de buscar la part positiva, agafar-la i quedar-nos amb ella. Hem de mirar-ho de l’altra forma, un segon més viscut.
Si ens equivoquem no passa res, continuem endavant perquè si ens quedem aturats al temps anem morint poc a poc i jo sóc de les que prefereixen viure. Avancem perquè a l’escola de la vida no es pot repetir. Apliquem-nos el mític CARPE DIEM, perquè cada instant és una nova oportunitat per canviar el rumb de tot allò que no ens agrada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer