No només és mirar-te

Un relat de: Vermella
A vegades arrib a la conclusió que és millor així, la distancia fa que la nostra unió sigui més personal, més intima, més reservada. Però a la vegada és com una tortura, tenir-te a metres i saber que només et puc mirar és com un suplici.

Mirar-te cada vegada més, m’encanta fer-ho, estaria tota la vida mirant així com t’has fet: et pintaria, t’escriuria, et fotografiaria, o simplement, et miraria amb els meus propis ulls i guardaria el record en la meva ment pels dies de solitud i sentiment, poder pensar que tinc un tros de màgia dins meu i que tota aquesta màgia es converteix en desig.

Com reaccionaríem el dia que ens trobéssim cara a cara, davant una multitud que ens observa atentament? Això també em tortura, després de passar tant de temps només mirant, tendria l'oportunitat d’expressar-me, de treure el que tantes nits li donava voltes en contes fantasiosos. Tenir-te al costat seria com un peluix: els nens, quan són petits, els regalen un peluix i ells creuen que és com una protecció encontra dels monstres de la nit. A part, és suau i bonic, i això fa que li tinguis una estima especial, tant físicament com interiorment,

Això és el que em transmetries tu, i el que en bona part, em transmets ara.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: