L'amor i la por

Un relat de: Vermella
La Judit va trucar-la. Rapidament la mare va contestar, això volia dir que tenia coses importants a dir. El pare no estava bé, s'havia despertat molt malament i de camí a l'hospital es va desmaiar. La Judit es va posar pàlida i casi cau al terra. En aquell moment el Nil la va veure i hi va anar sense pensar-ho dues vegades. Ell al moment va entendre que passava, sabia tota la historia i només en sentir "pare" ho va entendre tot. Ella no plorava, mai plora davant ell però estava desorientada amb el cap a un altre lloc, només li venien pensaments negatius.

Varen entrar a l'institut els dos junts acompanyats de la Claudia i la Anna. La Claudia es va quedar amb ella perquè tenien classe juntes, però la Judit seguia desorientada. Varen entrar a la classe, el Miquel la va veure i la seva expressió va canviar. La Judit es sentia aclaparada, trista i tancada. Va començar a respirar fort, molt fort, fins el punt que la Judit no podia controlar la seva respiració. La professora va veura-la i li va dir que anés a fora a respirar aire pur. Al sortir, la Judit es va tirar al terra i va començar a plorar desconsoladament. Només pensava amb lo malament que ho havia passat aquell darrer any i amb la por que sentia de tornar a estar igual o pitjor. No podia deixar de pensar en que alomillor tornava a estar apunt de perdre el seu pare i això la turmentava encara més.

Des de dedins la classe el Miquel pensava amb la Judit. Pensava en que li passava alguna cosa grossa perquè ella és molt discreta amb aquestes coses. Només pensava en que volia fer-li costat, volia saber que li passava per ajudar-la. Sense demanar permís es va aixecar i va anar cap a fora. Va veure la Judit al terra. La va aixecar i els dos es varen seure al banc més pròxim. Ell va abraçar-la molt fort però molt tendrement i va dir-li: "plora tot el que vulguis, sóc aquí per aguantar-te". Que perfecte era el Miquel, igual que el Nil, però en aquell moment el Miquel era més perfecte. Quan la Judit es va posar més tranquil·la es varen mirar i es varen besar. Era la primera vegada que es besaven. Ella va explicar-li tot el que passava i ell va dir-li que havia d'anar cap a l'hospital. La Judit va demanar-li al Miquel que l'acompanyés i ell va acceptar.

Va sonar el timbre de canvi d'hora. Varen entrar a la classe, varen agafar les coses i varen anar camí al bus que duia a l'hospital. Quan varen entrar al bus es varen seure. Es varen mirar mutuament, ell va tocar-li suament la cara i va dir-li: "tot anirà be Judit". Ella va mig riure i va tornar a besar-lo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer