No m'imaginava

Algun dia m'agradaria anar-hi.

Ets molt valenta d'haver vingut. Espero que no et cansis del nostre petit i estrany país i de la gent que hi vivim. Tan de bo plogui més! Has escollit un mal moment per venir.

M'agrada la síntesi que has fet dels teus sentiments. No caus en fer-nos la pilota tonta, i això és d'agraïr.

Endevant, companya! Volem llegir més coses teves!

...i sí, estàs carregadíssima de raó quan dius que la gent d'aquí som massa resignats. Ens agradaria que la imatge que hi veiem all mirall fos una altra però és la que és... i què passa?
El mirall que ens poses al davant és molt més net, i ens retorna una imatge molt menys distorsionada, de la que ens donen molts dels miralls que molts catalans portem a la butxaca (no tots, ep!).
Senzill però eficaç i directe, sense pels a la llengua; com tu.
És evident que hi ha algun anglicisme sorprenent en alguna construcció, però -apart de que al món poètic, hi pots encabir moltes més invencions lingüístiques que en altres àmbits literaris- estic d'acord amb en Jeremies: hi afegeix encant.
Moltes gràcies pel teu esforç i afecte; t'asseguro que sempre serà ben rebut. La gent, aquí, no està acostumada a que algú de fora no vegi la seva llengua com alguna cosa més que una nosa, que estaria molt millor exterminada, fent companyia al llatí, al Grec clàssic o al provençal medieval, a les catacumbes a on s'hi arrepleguen els lletraferits, amants del polsim literari d'ultratomba.

Florenci

Sempre és un honor gaudir de textos de gent que s'esforça per escriure en una llengua que no és la seva. I el teu primer intent és equilibrat i tranquil. Una part de tu, és la impressió que dónes en llegir-te.

Gràcies, d.

té molt merit el que has fet, sense conèixer bé l'idioma. Tant de bo, tothom fos com tu, en aquest tema!.

Jo tb penso que ets l'esposa d'un relataire simpàtic!!

Petons!!!

gypsy

Sona molt bé, de debò. Es nota l'estil anglosaxó, però fins i tot hi queda bé, li dóna un so curiós i agradable.
Jo estic en el procés invers que tu. Conec l'anglès però em manca sentir-lo com a llengua d'ús, quan tradueixo, escric o xerro a l'anglès, em sento com un anec amb sabates. Però el procés d'aprenentatge m'apassiona. Admiro molt Nabokov que tot i ser rus va ser capaç d'adoptar a l'anglès com a llengua literària. Si vols corregir-me expressions pots visitar el meu blog, encara que potser ja ho has fet, perquè potser ets la dona d'algú que conec a través de la xarxa.
Salutacions!