Cercador
No marxis del meu costat
Un relat de: Vida- Compartir:
Els núvols son aclaparadors,
ens vigilen des del cel,
reposen pintats de tots colors
de blau, de blanc i de mel.
Porten la llum al teu cabell,
els rajos dormen dolçament,
damunt la teva clara pell,
i em presenten al pensament
ganes de sentir-te,
de notar-te més a prop...
Et vull acariciar,
percebre tots els teus sentits,
conèixer els teus calfreds,
com les ones de la mar
saben transportar el desig
de fer-me saber
què és la llibertat,
quan estic al teu costat
tocant-te amb delicadesa
i m'envolta la tendresa.
No marxis aviat
queda't amb mi
tota l'eternitat;
un instant diví
que em du la felicitat.
Comentaris
-
uo0o0[Ofensiu]AnNna | 10-08-2006 | Valoració: 8
Bon poema, xaval!
Senyal d'enamorat... [juu, jo també vull!!!]
Particularment trobo més fortes les dues primeres estrofes, a la tercera li noto algo que li treu punts... no sé el que és... però mira, ho sento així...
bona foto, estirat aquí, sense fer res, sentint el solet... :P
Molts petons noiettt!
annna** -
Que maco...[Ofensiu]N | 30-10-2005
Increible, el desig que es pot arribar a tenir per poder estar amb la persona a qui estimes. Molt bé, m'ha agradat molt en serio.
-
Eis...[Ofensiu]Somnikat7 | 24-09-2005
M'ha encantat Raül, haha, i jo dien-te noieta!
Endavant, macu! merci pels teus comentaris!
petonets! -
Genial...[Ofensiu]Somnikat7 | 18-09-2005 | Valoració: 10
"No marxis del meu costat"..quin títol més sugerent! Perfecta descripció de tots els sentiments que comporta estimar una persona, voler sentir-te lliure, estimat, feliç... Poder estar acompanyat i mai allunyat d'allò que estimes de debò..!!
Molt bé, noieta!!
Nina
l´Autor
11 Relats
25 Comentaris
15354 Lectures
Valoració de l'autor: 9.30
Biografia:
1 de febrer de 1989, vaig nèixer.No he estat un noi molt visible, ni popular, ni he pretès ser-ho, sempre m'ha agradat estar amb els meus amics i gaudir de la vida amb ells.
Ara és quan començo a donar-me compte del plaer que se sent quan es disfruta de la vida, dels seus petits plaers i de les oportunitats irrepetibles.
Ja sé que alguns dels meus poemes són una mica tràgics, però és que jo m'inspiro amb l'amor (crec que és el més bonic que hi ha) i avegades pot ser una mica tràgic.
Desitjo que gaudiu amb els meus relats així com jo gaudeixo llegint els vostres.
PD:Si algú es vol posar en contacte amb mi, em pot afegir a la seva llista de contactes introduïnt aquesta adreça:
ranrauneo_rga@hotmail.com
Gràcies per tot.