NO ET PUC OBLIDAR

M’enriqueix la teva saviesa,
m’il·lusiona el teu entusiasme,
m’encoratja la teua energia,
m’apassiona el teu geni...

La teva presència m’enamora l’ànima,
esclat d’enyor quan ets absent, tant temps ja!
i les llàgrimes imploren
com onades de so dibuixant el teu cos,
com cordes de guitarra pronunciant el teu nom,
la teva existència...
planys d’amor llançats al vent i a la lluna,
però tu no vens.

Em passe les hores mirant la mar, assegut,
i mai no em canse de viure així,
aquesta poesia, aquesta harmonia, aquest teu record...
no puc oblidar-te,
no puc.