No deixis que el passat... et tingui engarjolat!!!

Silenciosament, treballant la ment.
Despertant passions i somnis ben bons.
Mira al teu costat, no et quedis parat,
doncs no m’he cansat d’estimar la realitat.

Jo, no sé,
si tornaré aquí,
només sé que la vida,
si té fi.

Doncs, no puc,
ja perdre més el temps,
i amb les paraules
records ben bells.

Paral·lelament, canto diferent,
jugo amb paraules, com si fos un nen.
Parlo sense so, dic allò que és bo,
expresso sense por el que em diu el cor.

Pots, pensar,
també pots ignorar,
però només aquest ritme
és ben sa.

Mai, per res,
oblidis el que ets,
no deixis que el passat,
et tingui engarjolat.

Enamorament, bonic sentiment,
passió de tota gent, sempre et tinc en ment.
Record d’un amor, que sempre duc al cor,
difícil dir-ho tot...sempre poc a poc...