Nits en les que oblido

Un relat de: Vesna

Bufa suaument el vent
sense temor, seguint la seva direcció.
S'escolten veus de fons,
passes seguint el teu camí


El dia anuncia tempesta
trencant silencis, arrossegant ferides.
Nits en les que oblido que he mort
desitjant parar el temps,
intentant esborrar els meus errors
suplicant tan sols una resposta.


Nits en les que oblido amagar-me
en les que no puc comprendre
que tan sols em resta sobreviure
enfonsant-me una mica més.


Percebo el fred al meu voltant
recordant el que mai rebré de tu,
el que sempre esperaré inútilment
regalant-te cada segon del meu temps


Deixaré passar els dies
hora rere hora, minut rere minut
consumint la meva existència
restant per sempre al teu costat
tot i que els teus ulls
mai arribin a observar-me

Comentaris

  • Sobreviure...[Ofensiu]
    franz appa | 13-03-2008

    ...no és poc. No s'és mort fins que els records no 'han esborrat del tot, crec... I potser no morim del tot, no morirem del tot, fins que la nostra memòria en els altres, és a dir, fins que els records que altres tenen de nosaltres no s'hagin igualment extingit.
    Però això és literatura, nçel que realment desitgem, enmig del fred, del vent, de els nits de solitud, e´és el contacte, les paraules, els ulls de la'ltre sobre la nostra pell. El que volem és l'amor, i ens aferrem a tal esperança.
    I no morim, doncs...

    Ens ofereixes un poema trist, però de gran bellesa.

    Rep una abraçada,

    franz

l´Autor

Vesna

165 Relats

329 Comentaris

239523 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
The sea will crowd us with lovers at night
There's nothing like this built today
You'll never see a finer ship
Or receive a better tip in your life