Cercador
nIT
Un relat de: marquets- Compartir:
hi ha vegades que dorm amb l'ull de kafka,
i m´alçe amb el mateix déu
passejant pel desert.
descobrint que tot és miratge
que l´única realitat que val la pena
és el Seu tacte
el Seu amor
el ritme del meu cos amb el Seu cor
el meu karma.
el meu cor
que viu dins d'un calze
ple de daurats cabells
[dins l'armari,
viu la mort]
*
Comentaris
-
Bon any també per a tu![Ofensiu]marquets | 09-01-2008
He de dir que m´ha sorprès positivament el teu comentari. Tal volta siga en l´àmbit de la poesia on més dubtes em provoca allò que escric (lògic, per altra banda) i m´alegra enormement que t´haja obert noves possibilitats. La questió del calze he de dir que ni jo mateix me l´havia plantejat. Era una imatge inconscient, de connotacions arquetípiques ( en el sentit psicològic del terme) que supose té que vore amb la concavitat d´allò femení.
-
La mort és viva![Ofensiu]Unaquimera | 08-01-2008 | Valoració: 10
M'agrada! I tant!
Però t'he de dir que la senzillesa em sembla només aparent, ja que només passejant-me entre els teus versos i sense conèixer el rerefons personal que t'ha impulsat a escriure el poema, em sembla prou interessant...
Per cert, has emprat "calze" com a metàfora de l'etern femení o com a eina d'ofrenes?
M'has provocat tot un allau de possibilitats...
Aprofito la descoberta i aquest comentari per enviar-te una abraçada d'Any Nou,
Unaquimera