Necessito un llum

Un relat on aboques els sentiments que tens davant una greu malaltia o una mort...( no em queda clar) .Una pèrdua.. Aquesta angoixa l'he viscut. Tot passa, i l'enyorança o la tristesa es transforma en un coixí de records bonics que pots pensar amb nostàlgia però que reconforte'n.

Per el teu comentari al meu relat del mar. Però no he entès que hi fas dues valoracions diferents...amb total cordialitat

Molt content de llegir-te!

És bastant trist aquest poema, però esper que com tu dius superis tots els obstacles i siguis més forta!

Una forta abraçada del teu amic Miquel de Mallorca.

Estam en contacte i moltes gràcies per escriure!


Att: Miquel Seguí Cases

Gràcies a tu, i a les teves germanes bessones, per la nota
No tinc ganes de gresca

Un poema de sentiment pur, de sinceritat pura, on cada frase reflecteix perfectament un estat d’ànim trist, tristíssim. Sigui quina sigui la relació que tens amb l’Oscar, segur que aquestes paraules et relaxaran i et deixaran millor després d’escriure-les. Una forta abraçada.
Aleix

Vaja! m'ha impressionat molt el teu poema, ple d'experiència, on et superes molt en el teu estil, perquè la teva vida es veu entre l'essència de l'amor.
Molt bé, Noia Targarina.
Saluts...

Noia Tarragona, t'he descobert en aquest escrit i he anat endarrere i he llegit la crònica, fins avui, de la desolació per l'absència de l'amat. Que bé que expresses el dolor, la generositat en la lluita per "tirar endavant" l, la companyia del teu fill...amb el desitgi de poder llegir un dia l'alegria del retorn de l'Òscar una abraçada amb total cordialitat!