Cercador
Moníssima Day
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Vessen de gent les pastisseries.
Vessen de gent sobretot mudada.
Em deixen muda.
Primer:
coques de tots els gustos
bunyols de tota mena
pastes de tot tipus
donuts amb xocolata o amb nata
croisants i croisantets
ensaïmades i ensaïmadetes
saras desmontielades
palmeres sense morrut
merengues de cap partit
reposteria amb molts borratxos
lioneses com una escola de lionenes
i, reines avui, les mones filoses
mones circumferències
amb diàmetres digestius
esperant tarja de crèdit
esperant moneder farcit
esperant la crisi fent vacances
esperant el fum de sucre glacé
que pagant s'esdevé.
Segon:
els pollets apilats i espaterrats en un cistell poc gràngic
els ous de xocolata de la que caga la gata
les dependentes depenent
la gent mudada, la gent mudada, la gent mudada
Tercer:
LA GENT MUDADA!
La muda tapa el cervell
rostit com un pollastre a l'ast
i tapa el rostre
assajant la tradició
i tapa els braços
que transportaran amb mans la mona
i tapa abdominals toves que no riuen
i tapa cul amant de coixins farcit de pèl de gos de raça
i tapa cames que desvariegen a vegades varius vàries
i tapa peus que avancen i què.
Quart:
La mona.
Que no es penja en no ser arborícola
que no somriu colgate en no tenir dents sinó nata muntada
que no té puces per fer una dansa boja
que no menja bananes i podria ballar sardanes
que és rodona, rodona, rodona
i que per això és mona!
(plomalls apart o no acabaríem)
+++++++++++++
Mena tocada del bolet fora de temporada.
Vessen de gent sobretot mudada.
Em deixen muda.
Primer:
coques de tots els gustos
bunyols de tota mena
pastes de tot tipus
donuts amb xocolata o amb nata
croisants i croisantets
ensaïmades i ensaïmadetes
saras desmontielades
palmeres sense morrut
merengues de cap partit
reposteria amb molts borratxos
lioneses com una escola de lionenes
i, reines avui, les mones filoses
mones circumferències
amb diàmetres digestius
esperant tarja de crèdit
esperant moneder farcit
esperant la crisi fent vacances
esperant el fum de sucre glacé
que pagant s'esdevé.
Segon:
els pollets apilats i espaterrats en un cistell poc gràngic
els ous de xocolata de la que caga la gata
les dependentes depenent
la gent mudada, la gent mudada, la gent mudada
Tercer:
LA GENT MUDADA!
La muda tapa el cervell
rostit com un pollastre a l'ast
i tapa el rostre
assajant la tradició
i tapa els braços
que transportaran amb mans la mona
i tapa abdominals toves que no riuen
i tapa cul amant de coixins farcit de pèl de gos de raça
i tapa cames que desvariegen a vegades varius vàries
i tapa peus que avancen i què.
Quart:
La mona.
Que no es penja en no ser arborícola
que no somriu colgate en no tenir dents sinó nata muntada
que no té puces per fer una dansa boja
que no menja bananes i podria ballar sardanes
que és rodona, rodona, rodona
i que per això és mona!
(plomalls apart o no acabaríem)
+++++++++++++
Mena tocada del bolet fora de temporada.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436614 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com