moments de desesperació

M´ha agradat molt..tothom passa per aixo alguna vegada,encara que sembli com que mai passaà,k no podras escapa,doncs al fi si,i kuan passa,valores mes la vida...Segueix axi!!
Petons

Veus com fas poemes curts i bons!!! és cert, de vegades et ve la plorera, passes per un mal moment, no saps que fer, però si tens els teus, to ha d'anar bé. Això segurisim

(Versionant la frase d'una cançó de Fito...). Sempre hi ha epòques pijtors que d'altres i etapes millors. Si la vida sempre fos perfecte no la valoraríem, i no sabríem apreciar els bons moments.

Moments de desesperació. Qui més qui menys n'ha passat, i no pateixis que tot té una solució, i més o menys sempre t'acabes ensortint bé! Després d'un dia de pluja i tempesta el Sol il·lumina els carrers i l'arc de sant martí omple de colors el cel.

No et desanimis! I lluita per tornar-te a aixecar!

Gemm@

Hi ha vegades que no trobes altra sortida que deixar anar tot el que sents en un paper.. intentes definir tot el que sents.. no tens ningú al teu costat que et pugui escoltar i llavors recorres al paper.. va molt bé. A més, aquí en tens a tota una colla de gent disposada a animar, recolzar.. el que sigui... al expressarte per aquí sempre trobes algún comentari que et fa sentir feliç. Només dir-te que espero que aquests ànims s'alcin per veure el teu somrís.

1 abraçada ben forta :)

M'ha agradat molt aquest poema, tot i que és molt trist... En ell expresses molt bé tot el què senties en aquell determinat moment i és genial la capacitat que tens per poder-ho plasmar per escrit!
Però si miro el què diu... no m'agrada veure't tan desanimada! Que encara ets jove i et queda molta vida per endavant! (com si fos tan gran jo ara... xD) Aprofita els bons moments que et dóna la vida i no et perdis cap detall... Et dedico una frase que m'agrada molt "somriu sempre a la vida, perquè les llàgrimes no et deixeràn veure les coses bones que té"! Com em van dir una vegada "al llarg del camí de la vida et trobaras amb coses bones i coses dolentes, per tant guarda les flors i llança les pedres"...
Vinga noieta anims, que per més coses que passin la terra continua girant i la vida segueix!

Una abraçada!

Gorwilya

el meu comentari en el "mail"...
escriure va bé per desfogar-se i, per desgràcia, els mals moments són una font inesgotable d´inspiració... ànims... endavant!

T'he de confessar que aquests tipus de poemes no m'agraden, ara estic buscant coses més agradables de llegir, més que res per què he passat per uns moments bastant baixos (véase "Estic depre" i "Cròniques d'un que no sent", de un servidor") i aquestes poesies em fan veure com n'és de trist el món, i em fan tornar a recaure. La poesia en sí està bé, però com ja t'he dit, en aquestos mateixos moments aquestos tipus de poemes no m'agraden massa.

Apa, molts petons i bones pasqües!

kuanta rao té aquest poema...xo per sort sempre kdara alguna estrella que ens guiara.
reina, anims k ningu es mareix patir.
un petonas!!

La millor manera de llevar-se de sobre els mals moments, és compartint-los amb gent que et compren. M'alegra infinitament poder ser-te d'ajuda. Estic convençut que el Sol no trigarà massa en traspassar el temporal que ara t'afecta. Des d'ací, de València, et desitge tota la sort del món.

El teu poema és molt desesperançat. Cert que a vegades vivim instants molts feixucs. Però malgrat tot llavors torna a sortir el sol després dels niguls negres. Si som capasos d'aprofitar aquests insntants per aprendre d'ells haurem aprés la lliçó i no cometrem les mateixes "equivocacions".
De totes maneres, sap que jo l'Osomimo, el Josep i tota la trole, està per tu i que sempre et donaràn tot el suport que necessitis.
Una aferrada pel coll de tots.
Osomimo, Josep i la Trole.