Cercador
Missió impossible
Un relat de: Mansuba- Compartir:
Li havien assignat dos germans procedents d’un orfenat, un nen de cinc anys i una nena de quatre. Ella tenia molt clar que era la seva mare adoptiva, però la parelleta no semblava tenir al seu diccionari la paraula que tancaria el cercle virtuós.
Ho havia intentat tot. Els despertava amb la seva veu més dolça i preparava l’esmorzar amb els cereals que més els agradaven. Quan els portava a l’escola amb el cotxe, posava la seva cançó preferida. En tornar a casa, els hi muntava tota mena de jocs i sempre tenia preparada alguna llaminadura sorpresa per a després de sopar.
Per culminar la jornada, els hi llegia un conte. Però el petó de bona nit era fred com el metall. En ajupir-se per donar-los-hi, ells entreveien les pampallugues de la seva pantalla digital toràcica i xiuxiuejaven. Els dies continuaven passant i ella encara no havia sentit que li diguessin «mama» ni una sola vegada.
Ho havia intentat tot. Els despertava amb la seva veu més dolça i preparava l’esmorzar amb els cereals que més els agradaven. Quan els portava a l’escola amb el cotxe, posava la seva cançó preferida. En tornar a casa, els hi muntava tota mena de jocs i sempre tenia preparada alguna llaminadura sorpresa per a després de sopar.
Per culminar la jornada, els hi llegia un conte. Però el petó de bona nit era fred com el metall. En ajupir-se per donar-los-hi, ells entreveien les pampallugues de la seva pantalla digital toràcica i xiuxiuejaven. Els dies continuaven passant i ella encara no havia sentit que li diguessin «mama» ni una sola vegada.
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 11-03-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
20 Relats
69 Comentaris
5787 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.
L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:
Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.
Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.