Mira'm als ulls i digues que m'estimes.

Vaig obrir els ulls amb desesperació al veure l'hora que era va sortir del llit d'una llambregada i, sense adonar-se, va ensopegar amb un mitjó que havia deixat el dia anterior, i va caure de bocaterrosa a terra. Al aixecar-se, va voler afanyar-se per no arribar tard a l'escola. Es va vestir i esmorzar, i tot seguit i sense pausa, va sortir corrent de casa.

Mentre corria pels carrers llisos i homogenis, es va adonar que pel costat se li acostava algú corrent igual de ràpid, ella va córrer encara més ràpid, i sense pràcticament adonar-se'n, va passar-li pel costat un noi de cabells rojos cridaners dirigint-se en direcció a la porta de l'escola a la que ella anava. Ella va quedar totalment parada, perquè era la més ràpida de la classe i mai l'havien passat tan fàcilment.

De repent, un so semblant al de una campana la va treure dels seus pensaments i va córrer cap a l'escola. Al arribar, per fi, a la classe uns set minuts tard, va poder observar que tothom rodejava a una persona concreta.

Ella, al igual que els demés, va dirigir-se a veure què era tan especial. Al acostar-s'hi, va poder distingir uns cabells rojos com el foc i una mirada de color verd posada sobre tots els que l'envoltaven amb un somriure divertit iluminat-li la cara.

Semblava que estaba escoltant el que la tonta pija de la Cristina li deia desde el seu davant. El noi, anava encara amb la motxilla a l'esquena despenjada d'una ansa i semblava que hagués intentat travessar la classe en un intent mort, quan tots se li havien llançat de cop.

La Cristina li deia no se què de que ella era de les més llestes de la classe i que la podria ajudar en tot el que necessités amb els ulls en forma de cors. D'acord que el noi estigués força bé però no era plà de dir-li allò només acabés d'arribar, no?

Tos els demés li deien el mateix o li feien preguntes sobre el nom, l'edat i totes aquelles històries.
Jo, en canvi, vaig decidir passar d'escalfar-li el cap a aquell nano, i vaig disposar-me a donar la volta a la classe per arribar al meu lloc que estaba situat prop de la gentada.

Poc després vaig fixar-me que la professora de matemàtiques estaba esperant a que tothom li fes cas, tot i que això, era un desitg quasi incumplible en aquella classe, concretament.

Jo, la Yuko Aikawa, odio a la gent que passa dels professors perquè sí. Decideix-ho acostar-me a la pissarra i amb tota la força del que vaig estar capaç vaig fer esgarrapar la pissarra amb les ungles produint amb aquella acció un soroll estrident que va provocar que tothom es girés a mirar qui havia estat el desgraciat/ada que s'havia atrevit

- Ei!! Tots a seure que ja n'estic tipa!! I deixeu el nano nou!!- tots força espantats en veure qui era, van anar a seure als seus respecius llocs.

-Gràcies Yuko- em diu la professora. I jo, sense dir-li res, em dirigeix-ho de nou cap al meu lloc.

Després de les classes vaig fer com sempre i me'n vaig anar sense dirigir-li paraula a ningú. Anava recordant el que havia explica't a la resta el noi nou. Resultava ser que es deia Ichigo Aizuky, segons la seva presentació a la classe de tutoria, es veu que venia del Japó on havia viscut amb la seva mare i el seu pare. La mare era anglesa i el seu pare espanyol, és per això que parlava amb un accent tan bo el català. I ara, havia vingut a viure aquí per motius de treball.

De totes maneres, aquell noi semblava ser un tant... cregut.
Per el que deia i tot això. I de totes maneres, les noies ja el començaven a mirar i fixar-s'hi en ell, i ell ja començava a tindre-ho cregut.

Anava tan capficada en els seus pensament que no es va adonar de que se li acostava un noi per darrere.

-D'això... hola.- va dirigir-se cap a mi. Jo no tenia ganes de parlar amb ell així que simplement vaig fer un gest amb el cap en forma de salutació.

-Es que com que tots m'atabalen amb preguntes, he decidit no acostar-me gaire a ells.- tot seguit l'Ichigo va fer un somriure de suficiència.- Què passa? Que potser t'agrado i per això no t'atreveixes a mirar-me o què?- va dir com aquell qui res. Sí home! Què cregut s'ho tenia! Que a mi m'agradés un noi, que a aprt, ni tan sols coneixia? Quina bajanada.

Jo vaig continuar caminant sense dir absolutmanet res. No hi tenia ganes de parlar amb un passarell com aquell.

-Molt bé, veig que no tens ganes de parlar, donsc, t'explicaré el motiu de que algú tan popualr com jo et parli a algú com tu.- va assenyalar-la mirant-la de dalt a baix, com una mala cosa.-El cas és que crec que et faig enveja per la meva recent recent popularitat a l'escola i la teva poca desde tota la vida.

Recoi amb el nou, si no estigués acostumada a que em diguessin aquestes coses ja hauria notat que em molestava aquella última frase.

Però no vaig dir res, de totes maneres només faltaven dos carrers per arribar al lloc on volia anar.

-És a dir, que jo t'agrado i et molesta veure'm amb altres noies, i tu...- es va aturar alhora que se li transformava els llavis en una superfície corva.- m'agrades a mi, així que cap problema. Vols sortir amb mi?

Em vaig que dar petrificada. Renoi amb el tio, era increïble que en tan sols uns minuts hagués dit tantes burrades seguides. Em vaig girar cap a ell i vaig clavar la meva mirada en els seus ulls verds, quasi florescents.

-Si m'importés un rabe el ser popular, no duria aquesta roba , si m'importés un rabe el que puguin pensra de mi no em comportaria així i s'importessis tu o m'"agradessis" com has mencionta abans, t'hauria fet cas des del principi dels principis, però com que res d'això m'importa, adeu siau!!- viag dir força furiosa alhora que m'endinsava en el portal al que acabava d'arribar i que era poc després vaig adonar.me'n de que no era el meu així que vaig haber de sortir del portal vermella de vergonnya.

Seria un curs molt llarg després de conéixer aquest noi.