Cercador
METAFÍSICA DE SÈRIE C
Un relat de: xiulades- Compartir:
Amagant sentiments
que ni jo mateixa conec,
així, així mateix em trobo avui,
últimament. Posant-hi noms
i tapant amb un vel - o burka- tota sensació
que tinc al pit, <
Per a què sofrir? Més dolor gratuït per no-res?
<
que faig vida normal.
En fi, desconec els sentiments
i deliris del meu jo,
com desconec la meva cultura
i en sé més d'altres. Sí, trist és,
contínuament ho penso. Així com
desconec tota mena de cultura, sí, diguem-ho clar i
en català:
Sóc de la generació dels noranta i
pre-olímpica i que ignora, però que és tècnica
i es cau si no té bateria al mòbil
-reconec, sí, jo també m'he inclòs en aquest grup algun cop-
Sóc de la generació insensible, que només s'emociona
Amb les desgràcies i amors aliens que poden aportar
quatre americans mal vestits i amb diàlegs pèssims.
Sóc de la quinta del msn, mp3, mp4 i altres merdes vàries
com facebook o tuenti.
Sóc de les que pensen en la Revolució, i hi somnien,
però tanquen els ulls somniant altre cop.
Sóc del parer de tantes coses i de tantes coses
en sóc contrària, igual que contradictòria.
Sóc jo i amb alcohol sóc tantes (altres) persones!
Sóc i no sóc, sense qüestions,
Sóc i deixo de ser un ésser palpitant en busca d'alcohol i calor
ben entrat ja el vespre. Quan ja ningú estima ningú.
Quan la fosca ens troba. Quan ja no sabem res, mentim o bevem.