A MARGALIDA

Un relat de: xiulades

Et rememoro,
tot i la distància haguda entre tu i jo,
tot i només poder pensar en
si demà la nit acabarà amb els meus companys o
bé demà serà la fi de mons dies ja.
Tot i això,
últimament,
M'ha semblat sentir
els teus crits per la nit tan aspre d'hivern,
Últimament,
només faig que escoltar els teus plors
en la freda trinxera,
i notar-me cada cop més sol.
Estimada,
giro el cap i només puc veure com la malaltia i la mort no paren de fer jaç i com
els nostres laments es fonen amb la crueltat dels homes,
i hi penso de nou, com pel que discutíem abans
ara és pols en aquesta dura guerra, amor.
Tot l'usual d'ahir, actualment l'estranyo, t'estranyo.
Trobo a faltar com em feies reviure cada matí fosc,
com no m'ho plantejava, perquè avui les ferides del passat tornen,
tota la ràbia del dia a dia entre tots dos bàndols ens separen,
Quan just ahir teníem
la seguretat d'estar tots dos plegats en un únic llit, abraçats,
deixant passar el temps
un temps que ara cerco i que
només d'ésser al meu cap em capgira l'esperit i em dol.
Temps on ara només veig al meu voltant un llit d'espines.

Però lluitaré, sí, pel que em volen arrabassar, pel que jo vull defensar. Jo defensaré la terra que em va veure néixer davant l'atacant.
Si vesso massa sang, si moro en el intent
promet-me, vida, que el nounat, que l'alegre fill nostrat
sabrà diferenciar la llibertat que tant hem estimat de la imposició
que ens volen sotmetre
Perquè la barricada pot tancar el carrer, sí
mes també pot obrir la via.
La via de la llibertat que se'm fa tant llunyana en aquests moments.


Comentaris

  • m'agrada molt[Ofensiu]
    Taneta | 15-03-2009 | Valoració: 7

    com tots els teus poemes, m'encanta
    Escrius molt i molt bé.
    tot y k akest no es dels teus millors poemes, però m'agrada k deixis corre a la teva jo rebolucionaria, amb ideals clars.