“Meigas haberlas hailas”

El dissabte l’equip de futbol del Regne d’Espanya es classificava per a les semifinals de la copa d’Europa davant dels representants de la República Francesa.

Els diaris s’havien fet ressò – qualificant-lo com un error del fabricant dels equipaments - el fet que l’escut que lluïen a les camisetes enlloc de l’escussó amb l’orla roja que representa als Borbons espanyols , portés el que representa als Borbons de França.



M’explicaven que havia estat una ‘ decisió meditada’ per part de l’equip de ‘meigas’ que de forma permanent – i des de sempre - assessora al Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de marzo de 1955).

En aquests dies/nits de Sant Joan les forces del ‘costat fosc’ semblen assolir la ‘quasi legitimitat’, tothom – alguns amb la boca plena, i els més amb la boca petita - fa rituals, que si embolicar els problemes amb paper de diari i llençar-ho al foc, que fer-ho amb sabates velles, que encendre espelmes, que si la rosada , que ....

No em costava d’acceptar la presència de ‘meigas’ al voltant de l’ara president, de fet com es podia explicar sinó , la seva ‘perdurabilitat en política’, i l’assoliment de la màxima responsabilitat política ?.

Em feien notar encara els trets físics d’algunes de les persones rellevants del PP, tant a nivell del govern del Regne d’Espanya, com en altres administracions de menor rang . Certament si és cert allò de que ‘la cara és el mirall de l’ànima ‘ , se’ns fa impossible negar l’evidencia; al timó d’aquesta barca que sembla avançar de dret a l’abisme, hi ha les forces del ‘costat fosc’ .

Malgrat reivindicar-nos com ‘esser racionals’ , no podem fer altra cosa que assentir en aquella afirmació ancestral que encapçala l’escrit. “Meigas haberlas hailas”