Matisos personificats en quartets

Un relat de: llamp!

Tinc notable fe en el devenir
Tinc la nostàlgia viva de records
Tinc la paciència feta de bricolatge
M'apassiona mullar-me sota la pluja

Amagues certa recança a expressar els teus temors
Renegues quan no tens motiu per fer-ho
Reblaneixes els sentiments tornats roca
Conserves el seu somrís en la retina

Es ruboritza en tocar-me la mà
Encabeix l'amistat en una encaixada de mans
Fa dels vincles de germanor constatada simpatia
Fa gargots personalitzats al gust del consumidor

Jo, tu, ell i ella ens endiumengem un dilluns a la tarda
Sucumbim als plaers golafres en aquest àpat
Distenem una conversa amb bon cafè
Maldem per fer-nos amics de tothom

Vosaltres guimbeu pels carrers amb l'alegria dels nens
Mostreu timidesa en veure-us reflectits en un espill
Afaiçoneu les cartes al director amb metàfores
Traceu les directrius artístiques en virtut del debat

Ells ximplegen al temps que flirtegen amb les coquetes
Abasseguen de petons a la seva estimada
Pouen raonaments en l'astrologia
Fermen els arguments en la comunicació.

Comentaris

  • Bona feina[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 16-11-2009

    M'agrada el ritme de marxa que li imposes a aquest poema, curiós diria jo, amb tanta personalitat que sembla sortit de tots i cada un dels teus porus i trasmès als teus dits que ens han fet de pont fins els nostres ulls.
    L'he trobat magnífic, per ritme i per bellesa d'imatge.

    Felicitats

    Ferran

  • M'ha encantat aquest poema[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 13-11-2009 | Valoració: 10

    on el moviment és continu. El fet de començar els versos amb un verb, fa que el poema no doni treva a la inactivitat. Tot ell és embranzida cap al viure, cap a l'esperança i cap a la evidència del que està succeïnt.
    Ets realment un llamp que omple d'energia el firmament.
    L'enhorabona i no paris, que tens molt de talent.
    Petons