Cercador
Massa tard
Un relat de: Neptúnia- Compartir:
Silenci.
Dorm.
A dalt d'un estel
un somni l'ha presa
enganyant-la amb falses promeses.
I el temps passa.
No vol despertar.
Una vida ideal
desfila davant els ulls adormits
pels carrers del seu somni.
I el temps no s'atura.
"Desperta, Neptúnia", crida una veu.
Neptúnia obre els ulls.
Massa tard, s'ha quedat cega.
Comentaris
-
Imatges i sensacions[Ofensiu]Quisinojo | 05-06-2006 | Valoració: 9
He llegit els teus 3 poemes publicats, tots tres de cop, d'un glop, i t'he de dir que tenen una certa màgia que m'ha atrapat, sobretot aquest, per això és en aquest on deixo el meu comentari; no sé què més dir-te, que els teus poemes (sobretot aquest i "diumenge") m'han "arribat" de manera estranya, com si haguéssin estat escrits per a mi, com si jo hi veiés... no ho sé, però com dic al títol, mentre els llegia, els tues poemes es transformaven instantàniament en imatges i sensacions... estranyes però conegudes alhora...