aquest poema és un poema dolent, en part, perquè constitueix una mena de joc infantil... el que passa és que la lletra capital que han posat els editors, en tractar-se d'un poema tan curt, ha fet que el joc es desdibuixi, per això, el transcric de nou (i que ningú s'enfadi! Moltíssimes gràcies per publicar-me el poema!)


Poema dolent per a tu

Dies d'abril
aromes al vol
--dona'm
nits de juliol
i llençols de fil.




(si els editors o webmaster o qui sigui que ho sàpiga fer vol eliminar el primer autocomentari, em semblarà perfecte! Merci!)

aquest poema és un poema dolent, en part, perquè constitueix una mena de joc infantil... el que passa és que la lletra capital que han posat els editors, en tractar-se d'un poema tan curt, ha fet que el joc es desdibuixi, per això, el transcric de nou (i que ningú s'enfadi! Moltíssimes gràcies per publicar-me el poema!)


Poema dolent per a tu

Dies d'abril
aromes al vol
dona'm
nits de juliol
i llençols de fil.

Doncs mira, un mes i mig després tot segueix més o menys igual i, a sobre, no vaig aprobar els exàmens de setembre!!!Aix...

Feia molts dies que no tornava per aquí i no se'm acut res més egòlatra que rellegir-me!!jejejejejeje I llegir què m'havia dit l'altra gent i he pensat... perquè no vaig respondre a "Samfaina"? Merci pel comentari tan maco que em vas enviar estant de viage!!
Un petó ben gros!

He llegit els teus 3 poemes publicats, tots tres de cop, d'un glop, i t'he de dir que tenen una certa màgia que m'ha atrapat, sobretot aquest, per això és en aquest on deixo el meu comentari; no sé què més dir-te, que els teus poemes (sobretot aquest i "diumenge") m'han "arribat" de manera estranya, com si haguéssin estat escrits per a mi, com si jo hi veiés... no ho sé, però com dic al títol, mentre els llegia, els tues poemes es transformaven instantàniament en imatges i sensacions... estranyes però conegudes alhora...

moltes gràcies pel teu comentari donant-me ànims... però, de fet, la "carta" data de 2003 i a hores d'ara, ja no val la pena... però no et preocupis, al final, vam parlar i, bé, ja és una història passada, però és que remirant arxius vaig trobar aquest escrit i em va fer gràcia, és per això que el vaig publicar...
Ei, però gràcies, em va agradar molt el comentari! Una abraçada!