Enyor

Per un moment
m'ha semblat veure el teu reflex al mirall
però s'ha esfumat
com el baf calent sobre la finestra.

Em sembla sentir la teva veu
però tan sols és el vent
arrossegant el cant mandrós
d'un gat en zel esirat al sol.

Tampoc ets el veí que surt a comprar el pa,
ni el que rega les dàlies,
ni el que esbronca el gos,
ni tan sols el que aixeca la persiana.

He sentit a dir que potser no tornaràs,
però recorda que aquestes parets
sempre enyoraran
la teva ombra.