Massa jove per ser gran (I)

Un relat de: RêD WiTCh

Mentre escric això ploro. Ploro de ràbia, desesperació, impotència... en els últims mesos són alguns dels sentiments que més he notat. Sé que no puc fer res per tornar enrera i canviar-ho tot, encara que també sé que encara que ho intentés no serviria de res.
Em sento tan inútil... tractant d'arreglar-ho tot, mostrant la meva cara forta i despreocupada davant la gent, intentant fer veure que sóc d'aquelles persones que encara que els caigui un pes de dues mil tones a sobre es tornaran a aixecar sense dificultats, tan tranquil·les. Però en canvi, quan arribo a casa... tot se'm cau al damunt només posar-hi un peu, se m'oprimeix el pit, pujo a dalt, a la meva habitació, i em tanco allà plorant desconsoladament. En aquells moments es quan em sento sola, sola en un món gran... i tot això per què? A vegades perquè recordo temps anteriors, quan era petita, d'altres, no en treia cap motiu en concret. Això abans. Ara? Què faig ara? El mateix. O pitjor. Perquè ara ja està tot fet. Suposo...
Bé crec que m'hauria de presentar, o com a mínim, ja que us explico tot això, explicar-vos perquè escric així (o només intentar-ho, perquè sé que no podré). Doncs sí, com heu pogut comprovar sóc un pèl negativa, bastant negativa, molt negativa... i ja us dic ara que això ja em ve de lluny, perquè de pessimista ho he estat sempre.
Em dic Laia i sóc d'aquelles persones que s'ho callen tot, potser massa, i que després tot això els va coent per dins, se'ls hi fa un nus a la gola que va pujant i baixant, pujant i baixant... fins que arriba en algun lloc solitari (en el meu cas la meva habitació) i ho treu tot de cop. En canvi hi ha persones que si pateixen no els importa el lloc, ni el moment, ni l'hora, ni la gent que hi ha al seu voltant...i ho treuen tot allà al mig, fent que tothom es preocupi per elles. Jo, en canvi, callo perquè no m'agrada que la gent em vagi al darrera preguntant coses que potser tampoc els interessen massa, però que pregunten pel simple fet de voler quedar bé.
Normalment intento animar a aquestes persones que es mostren així, tan naturals al públic, perquè sé que en el meu cas potser a vegades també m'agradaria que algú es preocupés una mica per mi... tot i que els amics ja si preocupen, però sense poder-hi fer res. Ells m'ajuden en el que poden...
Bé, us explicaré tot el que va passar, des del principi dels temps.
Deu fer dos anys o així, vaig començar a veure que la relació entre els meus pares no anava per bon camí. I no sé perquè em sentia culpable, suposo que era perquè cada cop ho estàvem passant tots cada cop pitjor...i ells devien tenir com una mica de por per dir-me el que passava... però això no va ser tot.

Comentaris

  • ..un favor..[Ofensiu]
    lila_laura | 17-01-2005 | Valoració: 10

    Laia...noia ens coneixem des de fa temps, se que ets com ets, i no et vull cambiar. Al contrari magrades tal i com ets, moltes vegades fins i tot tinc enveja de tu..(l'enveja es dolenta, però no si la controla).Xo fesme un favor siusplau, no to guardis tot per a tu. No cal que fagis el numeret, però no has de tenir vergonya de explikar-nos el que sents.nosaltres tajudarem fins i tot amb lo impossible

  • anim, no?[Ofensiu]
    rosaur | 23-12-2004 | Valoració: 10

    be noia anim q no pasa re
    el 10 es el meu regal d enadal
    rosaura

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de RêD WiTCh

RêD WiTCh

18 Relats

62 Comentaris

23215 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
Em dic Laia i sóc de la generació dels 90...(encara sóc petiteta...) fa anys que esric, però no tants que publico... I si escric és... perquè em serveix de punt de fuga. Tot el que penso ho plasmo en un paper (ara que tot el que escric ho publiqui ja és una altra cosa... la majoria de vegades arrenco el full de la llibreta i... o el guardo o se'n va a la paperera...)

Em passo hores i hores vagant per relats i relats... i la meva agenda està plena de frases i relats d'aquí!

M'agrada tot tipus de música i... no sé que faria sense ella! el meu somni és aprendre a tocar la guitarra...

Si voleu alguna cosa... kan_laia@hotmail.com [i si no voleu res també em podeu agregar eh..=P]

Agraeixo a la gent que em llegeix i em comenta i...

PeToNs SaLuT i FeSta GeNt!!!

--Cantando la vida, mira, se lleva mejor!
--Per retrobar-te pujaré estels descalç fins arribar a la lluna...
--Saps que no et lligaré mai a mi, perquè t'estimo tant, que la teva llibertat m'enamora.
--CaRpE DiEm!!
--Báñate en mis ojos, que se joda el mar!

www.fotolog.net/_red_witch_