Massa jove per ser gran (II)

Un relat de: RêD WiTCh

On treballava ma mare van canviar de cap, l'antic va ser substituït per la seva filla, ja que era una empresa familiar. Llavors la empresa va començar a anar malament, a poc a poc es va anar enfonsant... i la cap volia fer fora a alguns membres que treballaven allà, però sense paga'l-los s'hi cap indemnització. Solució: fel-los s'hi la punyeta fins que es cansessin de treballar allà i se n'anessin pel seu propi peu. Suposo que ja sabeu per on vaig. Una d'aquestes persones era ma mare. Ma mare i una de les amigues que tenia allà, la Fina. Setze i vint anys treballant allà per no res? No. Van posar una denúncia i tot i que l'empresa estava envoltada de préstecs per tot arreu van comprar el jutge ja que a ma mare ni a la Fina no van poder parlar en tot el judici. L'empresa les va acusar d'haver amagat unes factures en un dels seus calaixos i van sortir guanyant.
Qui agafa per treballar unes dones de quaranta i pico anys tenint gent jove que treballa igual per menys diners? Doncs ma mare va caure en una depressió... i allà va ser quan vaig veure el mal rotllo que hi havia entre els meus pares... mon pare dormia, menjava i se n'anava a treballar. Quan sopàvem escoltava la ràdio i no li podíem dir res, quan acabàvem de sopar pujava a veure la televisió, normalment els esports, després se n'anava a dormir, si l'endemà era dia de treball dormia fins una hora abans de marxar, si l'endemà era dia festiu, dormia fins que no podia més, es a dir, fins la tarda del dia següent.
I jo intentava sortir, sortir amb els amics, per no estar amb aquell plom de casa...
I bé, siguem sincers, hi ha algú que no s'hagi enamorat bojament d'algú que simplement no li ha fet cas? Doncs encara que no et faci cas, el simple fet de que et saludi, estiguis una estona parlant amb ell, el vegis... és el que ens fa viure, poder tirar endavant perquè normalment, després d'una temporada trista ve una de tranquil·la, o una d'alegre... Doncs jo, no us vull donar classes de filosofia, només una última pregunta, perquè sempre hem recordar les pitjors?
Doncs jo sortia, entre altres coses perquè potser hi havia alguna oportunitat de veure'l i que m'animés una mica. Doncs la veritat és que ara em penedeixo d'haver-ho fet perquè és un fet molt egoista, jo no era la única que ho estava passant malament amb aquella situació. Doncs jo encara que sortís, quan arribava em sentia una mica malament perquè veia a ma mare que no podia aguantar gaire més, que s'estava aguantant les llàgrimes per mi, però ja prou malament em sentia... que a sobre ella, com que no podia parlar amb ningú més doncs em deia que era una autèntica egoista, que només pensava en mi i els meus amics i que segurament tenia altres problemes que no pas ells. Penseu que és una bona forma d'animar-me? Jo crec que no... però també comprenia la situació en què es trobava ella...

Comentaris

  • Hola! [Ofensiu]
    Somnie | 07-02-2005

    M'agradat el teu escrit.. M'agrada com t'expreses, la claredat amb que ho fas, la teva forma de sentir i de pensar,...

    Em recordes una mica a mi. ^_^

    Jo també sortia al carrer esperant creuar-me un noi. Un sol gest seu em feia feliç una setmana sencera! Com ho enyoro..

    I també m'han cridat egoista a casa, i ma mare m'ha deixat de dirigir la paraula...

    És una época dificil. Cadascú ho porta com pot... i se sent sol.

    Ves amb compte, perque aquestes situacions van engreixant, i cada cop son més dificils de portar. S'han de fer esforços per no perdre la comunicació.

    El meu consell... que parlis amb la teva mare. Que sàpiga que la comprens, que et sap greu tot el que està pasant, i que només proves de portar-ho el millor posible. Que t'esforces per no esfonsar-te.

    i el més important... si ho sents així, digue-li que l'estimes. Les mares no son tan fortes com ens podem pensar i necessiten un petó, de tant en tant.

    Ánim maca!!


  • LAiETA![Ofensiu]
    lila_laura | 17-01-2005 | Valoració: 8

    Eis laia saps qui soc??Espero que si, per si avui estas una mica despistadeta et dik que; les dos em viskut moltes experiencies juntes...
    El relat es molt clar, expreses el que sents en el teu interior mes profund,per fi...teniu rao esta be airejar-se per oblidar els problemes.Però tingues present que, quant tornis destar amb els amics encara estaran alla...per tant intenta parla..ia saps el que diuen(parlant la gent s'enten). Tot i això, no tet puc dir massa cosa, ..ki soc jo per dirt-ho n? xD Simplement ja saps amb qui pots parlar quan vulguis!Apa noia ens veiam d'aqui pok!Petons!
    Molt bo el text!SEgueix ;)
    JO

  • LAiETA![Ofensiu]
    lila_laura | 17-01-2005 | Valoració: 4

    Eis laia saps qui soc??Espero que si, per si avui estas una mica despistadeta et dik que; les dos em viskut moltes experiencies juntes...
    El relat es molt clar, expreses el que sents en el teu interior mes profund,per fi...teniu rao esta be airejar-se per oblidar els problemes.Però tingues present que, quant tornis destar amb els amics encara estaran alla...per tant intenta parla..ia saps el que diuen(parlant la gent s'enten). Tot i això, no tet puc dir massa cosa, ..ki soc jo per dirt-ho n? xD Simplement ja saps amb qui pots parlar quan vulguis!Apa noia ens veiam d'aqui pok!Petons!
    Molt bo el text!SEgueix ;)
    JO

  • M'he perdut en mi mateixa[Ofensiu]
    llibertària | 13-01-2005 | Valoració: 10

    Jo també sóc algú que s’interioritza tots els seus problemes, i creu-me això és una bola enorme, i tot això ho vaig comença a conèixer als 14 anys també, amb la mare també putejada per la feina en que com no, també va caure en una depressió, i al final jo tampoc vaig poder aguantar més. T’entenc, perquè parles una mica de la meva vida fa un parell d’anys. Però tranquil•la, sortir amb els amics i esbargir-te va bé per despreocupar-te per uns moments de la merda angoixa. No ets tan egoista com et creus, t’hauries de valorar més!!
    Ànims!!!

    Llibertària_(Laura)

Valoració mitja: 7.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de RêD WiTCh

RêD WiTCh

18 Relats

62 Comentaris

23468 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
Em dic Laia i sóc de la generació dels 90...(encara sóc petiteta...) fa anys que esric, però no tants que publico... I si escric és... perquè em serveix de punt de fuga. Tot el que penso ho plasmo en un paper (ara que tot el que escric ho publiqui ja és una altra cosa... la majoria de vegades arrenco el full de la llibreta i... o el guardo o se'n va a la paperera...)

Em passo hores i hores vagant per relats i relats... i la meva agenda està plena de frases i relats d'aquí!

M'agrada tot tipus de música i... no sé que faria sense ella! el meu somni és aprendre a tocar la guitarra...

Si voleu alguna cosa... kan_laia@hotmail.com [i si no voleu res també em podeu agregar eh..=P]

Agraeixo a la gent que em llegeix i em comenta i...

PeToNs SaLuT i FeSta GeNt!!!

--Cantando la vida, mira, se lleva mejor!
--Per retrobar-te pujaré estels descalç fins arribar a la lluna...
--Saps que no et lligaré mai a mi, perquè t'estimo tant, que la teva llibertat m'enamora.
--CaRpE DiEm!!
--Báñate en mis ojos, que se joda el mar!

www.fotolog.net/_red_witch_