Mariner d'aigua dolça

S'ofega s'ofega el mariner
que ha confós l'escuma de les ones
amb rínxols de belles princesones.
Quan ara del bell mig de l'oceà
n'és foraster.

Cap al fons, cap al fons
bon mariner,
que deixàs el cor en terra,
i ara és l'aigua qui te l'enterra.

Rescatat, rescatat,
mariner afortunat.
Bons amics et trobaren,
de noms Mohamed, Alí i Ahmed
que et portaran fins la platja
on t'espera l'estimada
de cabells rinxolats i clars.

T'espera amb senyors elegants,
que saluden als teus nous amics,
però veig que no porten turbants.
Ai! Que és la Guàrdia Civil!

Fracassat fracassat,
mariner desgraciat.

Fugies amb l'amor en estol,
i et salvares de mort segura
per la bella princesa dels rínxols d'or.
Però grumet:
l'has perdut i t'has quedat sol.