Dietari d'un règim eficaç

Acte Primer - el dietista

Encara busquen la veritat absoluta
aquells que sopen, parlen de política
i amb la panxa plena alliçonen els descreguts?

No, amics meus, no.
La política cal pensar-la amb l'estómac.
No amb el cap ni amb altres zones.
Per tant, cal tenir-lo buit i alerta.
Si és ple, la pensa marxa
i s'instal.la a llocs més confortables.
Amb més espai.
S'acomoda al cor, a l'entrecuix
o al cervell.
I no. Convé tenir-la a l'estómac
d'allà és on en provenen
els sentiments més nobles.
Hi emana la sensibilitat,
el nervi, l'amor i l'odi.
La feliç conjunció
dels elements necessaris
per parlar de política.
És per això que per fer treballar l'estómac
aquest ha d'estar buit i lliure de culpes.


Acte Segon - la dieta

Cal ser inflexibles en aquest punt,
la política és un joc
amb el que s'hi juga.



Acte Tercer - menjar núvols i beure vent

Tu creus que els núvols són tous?
Com de cotó.
I flonjos com el mató?
Vull dir,
aquells que són tant blancs
i definits de forma.
Que ressalten sobre el cel blau,
talment com fer un
Traer al frente al Word.
No vull dir
aquelles altres nuvolades
com boires, brumes o estrats.
Aquelles ja ho sé que no són
ni toves ni flonges.
Se't desfan als dits quan les toques
i si les mires de prop són transparents.
Jo vull dir les altres.
Les del traer al frente.
Aquestes si que són xules.
Quan sigui gran
faré un salt molt bèstia
i m'hi enfilaré.
Des d'allà dalt ho veuré tot...
diferent, no?
Amb prespectiva, a la distància.
Hi estaré còmodament assegut.
i contemplaré cada racó
per tal de que tot estigui al seu lloc.

Tens ànsies de ser Déu?
Aquestes coses només les pot fer
el pare del cel.
I tu només tens 10 anys.
Em sembla que més val
tocar de peus a terra
"i que se senti la veu de tots solemnament i clara".
Des d'allà dalt no et sentirem
si ens crides
per avisar-nos del perill.
Des d'allà dalt no podràs escoltar-nos.
Ens veuràs, d'acord,
però tindràs elements per jutjar
la realitat?
No. La veritat se t'escaparà,
de fet, ni la veuràs.
Estaràs més distret amb la generalitat
i diversitat del món
que amb les seves coses
concretes i precises.
Les que integren el tot.
Com voldràs comprendre'n la universalitat
si no en coneixes els detalls?
A més, quan vulguis tornar a baixar
et fotràs un morrasso de cal Déu.



Acte Quart - Tinc gana

Ara sí que ja observo
que s'allunyen les primeres nuvolades.
Ho veus com el cel sempre torna?
Aquell blau potent i magnànim
és l'origen i el final
de totes les contingències nuvolàtiques.
Com que està més amunt
sempre que s'aparten els altres
resta ell palplantat i magestàtic.
Però pensant-ho bé
amb un blau ridícul i poc natural.
Has vist mai el color del cel
en la natura?
Va digues...
Una platja menorquina?
Una flor del Maresme o tropical?
Els ulls de la noia més bonica?

Tot plegat, ridiculeses.
Com el cel.
Una immensa ridiculesa
de blau figaflor.
Ara et miro amenaçador
i no em contestes.
Prefereixes restar blau turquesa
i no resprondre l'ofensa.

Què ens faries, cel blau blaucel?
No ets tu, sino els núvols
els que ens espanten.
Ells porten la pluja,
la tormenta, la tempesta,
els llamps, els trons i la pedregada.
Tu en canvi
t'ho mires desde darrera
amb el teu blau burlàtic.
Per tornar a sortir després
amb to burleta
i dibuixar-nos al cel
el teu somrís en forma d'iris.
Per dir-nos:
que després de la tempesta
arriba la calma.
Això ja fa molt temps que ho hem après, però
perquè no baixes una altra vegada
i ens expliques que coi fem aquí?


Acte cinquè - Requiem

Sents caure el teu cos
amb cada pas, amb cada cop.
L'impuls de la veritat
et tomba, et gira i precipita.
Al fons, a la foscor.
D'un pou rodó
profund i fosc.
On hi cauen
a voltes monedes
i a voltes galledes.
A l'aigua freda
translúcida i transperent
però invisible.
Allà al fons n'és negre.
La inmensitat d'un lloc tant estret
la condiciona la seva manca de llum.
Imagina:
Uns ulls clucs
un pou profund
un forat immens de foscor
i tocar-ne el fons.
Has arribat a casa
benvolguda veritat.