Maria, nostra senyora de Qana

Abans de començar a llegir ens caldrà fer un exercici
d'adaptació històrico-mental ; estem a l'Orient Mitjà ,
possiblement a l'any 30, és a dir que la situació econòmica i social d'aquell moment, no tenen res a veure, amb la que puguem tenir aquest any 2002.

La situació passa a Canà, un petit poble de Galilea, que les
fonts històriques ( no sense alguna reserva ), situen a 14 kms. de Nazaret. ( avui, ara , completament en ruïnes i s'anomena Khirbet Qana, que vol dir justament " ruïnes de Canà " * ). Es celebra un casament i entre els convidats trobem a Maria, mare de Jesús i també el mateix Jesús i els seus deixebles; podem pensar que hi havia alguna relació, fins i tot familiar entre la parella que es des posava i Maria (1); potser només però era una relació d'amistat, en qualsevol cas el grau d'intimitat que implica el coneixement de que la previsió de vi s'estava esgotant, reforça la convicció d'una relació més que formal.


Es possible encara que fos l'assistència de Jesús i els
deixebles al convit, i d'altres com ells que inicialment no
estaven previstos, el que propicies l'acabament. Avui encara, tot i que de forma extraordinària, passa en alguns llocs de casa nostra, que es convida a tothom, a participar d'una festa de noces, d'un bateig,.. En tinc com a mínim una experiència
personal.


El fet però, i recollirem les mateixes paraules que ens han
arribat, es que Maria, que possiblement s'havia interessat per l'agitació que presentava la mare d'un dels contraents, s'adreça a Jesús, " no tenen el vi ", en un primer moment Jesús contesta , " " Dona, i jo que h tinc a veure ? ", de ben segur que foren els ulls de la mare, els que respongueren a Jesús, i acte seguit, Maria s'adreça als que servien la taula, " feu el que Ell os digui ". En aquell temps, no hi havia aigua corrent a les cases, com encara de ben segur recorden que passava en aquest país nostre, alguns dels lectors de més edat. A l'entrada de les cases, s'acostumava a tenir en un nombre variable gerres d'aigua - piques diu l'evangeli - per atendre a les necessitats familiars, també i com es recull en el relat evangèlic, a les pràctiques de purificació ritual usuals entre els jueus ; Jesús acompanyat dels servents es dirigí cap aquell lloc, i els digué " Ompliu d'aigua aquestes piques " , ells les ompliren fins a dalt, llavors els digué : " Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei "( dit també en alguns llocs mestre sala , antecedent del Maïtre modern )". La cara
dels servents mentre traslladaven les gerres devia ser per veure-la, pensaven de ben segur que en el millor dels casos, acabarien amb les gerres per barret. El mestre de cerimònies desprès de tastar el vi, es va adreçar fins a la taula que ara en diríem presidencial, i fa el comentari de que tothom acostuma a servir primer el vi més bo, i desprès a mig menjar, quan els convidats ja comencen a perdre el gust , es treu el vi més inferior, i en aquesta ocasió s'ha fet al revés.


D'aquest fet miraculós, hi ha dues coses a ressaltar : la
primera és el paper de Maria que actua com a intercessora davant Jesús, aquesta faceta de Maria tant volguda pels catòlics, queda recollida no tant en l'explicació del problema " no tenen vi ",
sinó més clarament amb la petició silenciosa dels ulls de la
mare, que Jesús , fill, atén amb promptitud. La segona i no
menys important és el fet mateix de que Maria, una dona, en una societat on les dones no tenien cap paper, assumeix que aquell problema - petit si pensen en termes del món - cal solucionar-lo i amb una actitud que hem de veure com molt avançada al seu moment històric s'adreça al seu fill en públic per a demanar la seva intervenció.


I també ,i em dol particularment com a catòlic , hi ha un oblit a reparar. A Khirbet Qana a la plana del Battof , - ara deshabitada - avui no hi ha cap temple dedicat a Maria ,
justament en el lloc on tenim constància escrita de la seva
intercessió directa i principal, justament on es forja la imatge mediadora de Maria !.


La majoria de Santuaris Marians s'han aixecat i es mantenen per la pietat popular, Lourdes, Fàtima , El Miracle, son llocs on la tradició ens diu que la Mare de Déu es va aparèixer, per fer-nos arribar les paraules en què s'adreçà als que servien la taula, " feu el que Ell os digui ".


Fora lògic - des del meu punt de vista - que s'impulses des dels creients, la construcció d'un temple. A Khirbet Qana a la plana del Battof , - ara deshabitada - ; penso fins i tot, que una vegada més la mediacio de Maria, podria ajudar a portar la pau en aquell racó de món.


* Seguim aquí les tesis històriques recollides pel P. Julian
Herrojo, en les que de forma rigorosa i documentada es nega la localització en el territori de l'actual Líban, a 14 Km de Súr (Tiro ), com la de Kfar Kanna que està documentada només des del 1.047 d.C.

1. La tesi del parentiu entre els nuvis de Canà i Jesús i Maria, està recollida de Julio Africano que en el segle III D.C. assenyala com a lloc de procedència d'alguns dels familiars de Jesús, la població de Kaukab, que es troba només a 4 kms. de Khirbet Qana

(C) ANTONIO MORA VERGES