Mareig

Un relat de: bocidecel

El cap branda una balança,
peus balbs, alè feixuc,
parpelles de plom, galtes de neu,
escalfor que s'escola terra avall.

El món gira al voltant,
veus llunyanes, temps estrany,
llum glaçada entre pestanyes.
una llosa carregant.

Campaneja la baldufa,
a l'estómac, un rosec,
una nosa que progressa,
una fera que desperta,
l'enemic que es desballesta.

I ja, la boca convulsa,
el company abatut,
el cos doblega amb el rebuig,
per fer camí llangorós,
a la pau, a la letargia, al repòs.


Comentaris

  • Un mareig....[Ofensiu]
    rnbonet | 23-06-2008

    ...total, essencial, enorme... i lúcid, talment, per arribar-hi a la fi: al moment de descriure'l.
    Si no són plaents, que no t'arriben mai les torbes.
    Salut i rebolica!