Mai

Mai no he estat lluny de tu.
Els ulls i les mans
Han pres la teva pell
Els llavis s'han omplert
Dels teus petons.
Cada cop, cada vegada
Que t'he volgut.

Hem anat i hem tornat junts
Del cinema o del bar
Sense que em rebutgessis.
A la teva cambra,
O prop de les onades
A la meva cambra
O prop de les vesprades.

Mentre pensaves que allò
Que ens pertanyia, s'havia acavat.
Però no,
Hem respirat junts el mateix aire
Ens hem banyat de la mateixa aigua
I junts marxarem
Quan arribi el dia
Per saber d'una vegada
Que passa després.

I han valgut la pena
Tants anys.
Ja saps que ell mai t'ha escoltat
Perquè pensa que no ets real
Com jo també ho creia.

Perquè ni ell ni ningú sabria
El que guardaves dins:
El tresor que només es torna
a la vida per dir: gràcies.