Mai havia sentit res semblant envers nigú.

Un relat de: LLuny de tot

Sento que tota la meva vida gira entorn aquella persona la qual m'estimo tant. Cada instant que passa sento com me l'estimo una mica més, tot i semblar-me impossible al principi. Arriba un punt en què sento que explotaré. Sembla com si quasi ja no tingui ulls per res més, com si m'ocupés gairebé tot el meu cap de plè i ja no pogués pensar en una altra cosa. Hi ha moltes més coses que m'importen, i tant, però sempre van al segon esglaó, per molt que m'interessin. Ell sempre va abanç.
Sigui el què sigui el què tingui en ment, hi té algun punt de relació.
Mai havia sentit necessitat de res, però últimament això és un dels aspectes que ha canviat. Quan ens despedim i noto la darrera caricia dels seus dits recorrent-me el braç lentament fins arribar-me finalment a palpar els dits de la mà on de nou tornem a ser dos, necessito tornar-lo a sentir… quan fa una mica que no el veig, necessito escoltar-li la veu… quan el tinc davant necessito abraçar-lo ben fort i no deixar-lo mai.
Tot i que ho intenti, no m'imgino una vida sense ell. Què passaria si tot s'acabés? Si aquell núvol de fum tant negre vingués a nosaltres també i ho engegués tot?
Simplement sé que que prefereixo viure i aprofitar el moment i no plantejar-me futurs pèssims abans de temps. Simplement sé que l'estimo. Simplement sé que m'estima.

:)

Comentaris

  • llunydetot[Ofensiu]
    LLuny de tot | 16-12-2006

    jajaja! no m'havia fixat amb el títol xD
    bé, jo diria que es queda així, perq li vaig dedicar exactament igual com l'he publicat...
    és un dels meus primers, què hi vols fer-hi.. els dos primers publicats estan pitjor. mica en mica, relat per relat :)
    Gràcies per corregir-m'ho!

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 16-12-2006 | Valoració: 8

    Has millorat una mica el relat, però encara queda per fer... tot i això, no t'amoïnis i segueix escrivint i millorant!
    Alguns apunts:

    "Sembla com si quasi ja no tingui ulls per res més" --> jo posaria "tingués" en comptesde "tingui".

    "m'ocupéssis" i "plè" no duen accent.

    "Quan ens despedim" seria "quan ens acomiadem".

    També et suggereixo que rellegeixis en veu alta el relat i provis d'estructurar millor els paràgrafs.

    Quan el tinguis, si vols pots tornar a penjar-lo com una nova versió ;) (i compte amb el títol, és "ningú" jeje)

    petons!!

  • relat actual (modificat)[Ofensiu]
    LLuny de tot | 15-12-2006

    Sento que tota la meva vida gira entorn a tu. Cada instant que passa sento com t'estimo una mica més, tot i semblar-me impossible al principi. Arriba un punt en què sento que explotaré. Sembla com si quasi ja no tingui ulls per res més, com si m'ocupéssis gairebé tot el meu cap de plè i ja no pogués pensar en una altra cosa. Hi ha moltes més coses que m'importen, i tant, però sempre van al segon esglaó, per molt que m'interessin; tu sempre vas abans.
    Sigui el què sigui el què tingui en ment, hi tens algun punt de relació.
    Mai havia sentit necessitat de res, però últimament això és un dels aspectes que ha canviat. Quan ens despedim i noto la darrera caricia dels teus dits recorrent-me el braç fins arribar-me finalment a palpar els dits on de nou tornem a ser dos, necessito tornar-te a sentir… quan fa una mica que no et veig, necessito escoltar-te la veu… quan et tinc davant necessito abraçar-te ben fort i no deixar-te mai.
    Tot i que ho intenti, no m'imagino una vida sense tu. Què passaria si tot s'acabés? Si aquell núvol de fum tant negre vingués a nosaltres també i ho engegués tot?
    Simplement sé que prefereixo viure i aprofitar el moment i no plantejar-me futurs pèssims abans de temps. Simplement sé que t'estimo. Simplement sé que m'estimes.

    :)

  • solarin | 11-12-2005 | Valoració: 7

    Un relat força maco que reflecteix que, per tu, aquesta persona és el món. I, aparició de la vena romàntica xD, què hi ha més maco que l'amor correspost??
    Un consell, revisa les faltes d'ortografia i l'estructura del text (tens un paràgraf de dues línies només).
    Vagi bé :p