jajaja! no m'havia fixat amb el títol xD
bé, jo diria que es queda així, perq li vaig dedicar exactament igual com l'he publicat...
és un dels meus primers, què hi vols fer-hi.. els dos primers publicats estan pitjor. mica en mica, relat per relat :)
Gràcies per corregir-m'ho!

és genial l'escrit! és que no trobo ni paraules. de conya :)

Sento que tota la meva vida gira entorn a tu. Cada instant que passa sento com t'estimo una mica més, tot i semblar-me impossible al principi. Arriba un punt en què sento que explotaré. Sembla com si quasi ja no tingui ulls per res més, com si m'ocupéssis gairebé tot el meu cap de plè i ja no pogués pensar en una altra cosa. Hi ha moltes més coses que m'importen, i tant, però sempre van al segon esglaó, per molt que m'interessin; tu sempre vas abans.
Sigui el què sigui el què tingui en ment, hi tens algun punt de relació.
Mai havia sentit necessitat de res, però últimament això és un dels aspectes que ha canviat. Quan ens despedim i noto la darrera caricia dels teus dits recorrent-me el braç fins arribar-me finalment a palpar els dits on de nou tornem a ser dos, necessito tornar-te a sentir… quan fa una mica que no et veig, necessito escoltar-te la veu… quan et tinc davant necessito abraçar-te ben fort i no deixar-te mai.
Tot i que ho intenti, no m'imagino una vida sense tu. Què passaria si tot s'acabés? Si aquell núvol de fum tant negre vingués a nosaltres també i ho engegués tot?
Simplement sé que prefereixo viure i aprofitar el moment i no plantejar-me futurs pèssims abans de temps. Simplement sé que t'estimo. Simplement sé que m'estimes.

:)

molt maco!! M'ha encantat Yuna, escrius de conya! Mola perq saps explicar molt bé el que sents... genial :)

Et seguiré llegint. Un petonet, i cuida't tu també ;)

uix, no s'ha valorat! :P

Ei Pau, molt ben escrit i millor redactat!
Quina tela de comentari, l'anterior! Es veu que hi ha gent que no té res més per fer... A més amb castellà per acabar de tocar els... nassos.

Bé, com no cal que et torni a repetir, escrius de conya! El dia que publiquis el teu primer llibre me'l dediques eh ;)

Petons desde ben lluny, jeje.

que no havia valorat :P

M'ha encantat aquest escrit. Sobretot, perquè expresses molt bé el que se sent quan perds aquella persona que ha ocupat aquell paper tant important a la teva vida.
Continua escrivint! Ho fas de conya! ;P

Jajaja! Puta Ina!
Al final ma van deixar eh :P
Molt bò! No me'n recordava del tot!!! Te'l valoro amb la puntuació màxima!!! Encara queda el de la colla! ;P
Petons wapa!

És un relat molt trist, però és preciós.
Se m'ha encongit quelcom dins l'estómac. M'ha encantat.
Un petó, ho fas de conya!

Mol xulu!
Tot i que fot molt sentir-se així, és alhora trist i maco. Però és millor no buscar-li sentit, el tema va d'amor... no en té!
M'agrada com escrius! Jo també et seguiré llegint! ;)

Molt bò! M'he partit la caixa sola!
Trenques a la penya amb coses d'aquestes, segur que no s'ho esperavaningú! Jajaja! En tens més de per l'estil? xD

Jajajaja! Quina parida! Està molt guapu! M'ha agradat molt!! Continua, ehhh!

Ei molt guapu Sergi! M'encanten aquesta mena de relats i el toc just de romàntic que li dones. Pobre Sònia, de fet. Ja es podria haver donat compte abans!

242 relats! :O Continua així! Que sàpigues que estàs a "Autors Preferits"
Porto temps llegint-te :)

Tia, quina història més de puta mare! És rotllo "El muelle de San Blas"! Et juro que se m'ha posat la pell de gallina pel final! M'ha molat moltíssim! Continua escribint i publicant-los aquí eh! ;D