Sense inspiració... crec

Decideixo escriure. Obro el Word i començo. No penso en el què haig de posar i vaig escribint, però de cop, m'hi fixo i perdo el fil. Esborro, esborro, esborro i de cop no em queda res. Em desespero. Tanco. Obro al cap d'una estona, però em passa el mateix… I així fins que finalment em donc per vençuda.
És el meu gran defecte: tirar la tovallola. Així faig amb tot. No tinc paciència, no puc evitar-ho. Quan quelcom no em surt, ho intento de nou, però si no em surt tampoc a la següent, ho deixo estar. Haig de rectificar-ho i en sóc conscient.
És fotut quan vols fer quelcom i tens un impediment. En aquest cas, la manca d'inspiració. En canvi, quan estas al llit tota còmode i calentona, lluitant contra el fred de l'exterior de la manta, és quan et venen les idees a doju…
Bé, i pensant que no em queda inspiració, ja tinc un xic més d'un parell de pàrrafs.