L'OTTO I LA PUÇA

Un relat de: Jaume Dargó
L’Otto i la Puça


El Lluc fa estona que ha deixat la bicicleta descansant a les roques. Quan el sol comença a baixar, mira a l’horitzó i veu com arriba la Laura, sobrevolant el turó per on s’amagarà l’astre; falta poc. La volàtil silueta de la camisola dansant al ritme de l’aire, fa més màgica l’estampa. Avui fa tard, però està radiant en cada pedalada.

—Ho veus? Com sempre, fa tard —borda l’Otto.

—M’agrada quan arriba a aquesta hora, retallant-se amb el sol ponent.

—Et cremaràs la vista —gruny ara.

—Calla Otto, em tens enveja, perquè ella m’estima a mi. —I sap que no és cert del tot, que quan arriba, ella primer li fa moixaines a l’Otto, un Dàlmata de quatre anys preciós i altiu. I el gos les rep amb la llengua fora, repassant-li mans i braços, l la cara i el coll. —I no la llepis tant, bavós, que després jo em trobo saliva de gos pertot.

L’Otto se’l mira de reüll, anava a remugar, però sols ha fet un petit gruny. Una queixa que no demana traducció. Treu la llengua i respira amb ànsia, desitjant tenir-la al costat, per deixar-la humida de dalt a baix. Banyar-se al capvespre el torna boig, i als humans també els agrada fer-ho com ell, a pèl.

Per sort avui no estarà sol, veu que amb la Laura arriba la Puça, una Collie bruna i jovial, un monument d’animal. Aquesta nit festejaran els quatre. Quan arriben, la Laura deixa la bicicleta enganxada a la del Lluc i es llença al coll de l’Otto, que la llepa de dalt a baix. Però la Puça el busca i ell accepta l’envit, mentre la noia marxa enriolada amb el noi, tot traient-se mútuament la roba, camí del mar, a fer el bany de rigor dins l’aigua de la cala arrecerada.

L’Otto enjogassat empaita a la Puça, per entrar també a l’aigua. Avui gaudiran el bany tots quatre. I quan els companys humans esgotin els jocs a l’arena molla, tornaran al poble en una carrera folla.

Veient-los pedalar sota la llum de la lluna plena, és l’únic moment en que el gos voldria ser humà.


Comentaris

  • Els minirelats...[Ofensiu]

    Els minirelats ja ho tenen això... et deixen amb ganes de llegir més. Una narració breu però, almenys jo ho veig així, una narració breu però intensa que hi veus més del que està ecrit.
    Sort, Ferran!
    —Joan—

  • Encara no t'havia llegit[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-01-2017

    Encara no t'havia llegit, Home Fosc!
    Conte suggerent i sensual el d'aquest mes. Té raó l'Otto, el noi i la noia pedalejant i ell i la Puça corrents al darrere, quan tindrem bicis amb un seient i quatre pedals?
    Bromes a part, fins al proper mes! Ens anem llegint.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Vicent Terol | 22-01-2017 | Valoració: 10

    Es tracta d'un relat BONIC amb majúscules. Desprèn tendresa i un clima de felicitat. Com sempre, molt ben escrit, Ferran. Aconsegueixes que visualitzem l'escena de la història. Enhorabona!

  • Menorca[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Mira, m'has fet pensar en aquesta meravellosa illa, he vist els protagonistes banyant-se a cala Tortuga, al costat del far de Favaritx. Potser la bicicleta és la millor amiga de l'home? Potser si. Una forta abraçada, Jaumeferran.

    Aleix

  • utopia?[Ofensiu]
    Xolnir de Groc | 17-01-2017

    no és el meu millor relat, però és molt entranyable.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-01-2017 | Valoració: 10

    Un relat molt bonic

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

28 Relats

169 Comentaris

17808 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.