Cercador
L'orella que no creia
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
De les dues orelles que la Nelly tenia, una era poc obedient. No es deixava netejar la cera, per exemple, i feia que el pal amb el cotonet -un invasor- es trenqués -els músculs interns, quan volen, tenen una força que t'hi cagues!-.
No volia escoltar ordres, ni consells, ni xerrameca de peixateres ni de mascles al bar jugant a la botifarra. No.
O sigui que va voler cardar el camp, independent com es sentia perquè no sentia el que no li convenia. Ni comentar-ho, a la companya de l'esquerra, massa lògica, massa pragmàtica. Marxaria sola i mussola .
I ho va fer. Un ventós dia -megaextrasuperventós dia- en què el seu propietari -no, no era de ningú!- era dalt d'un cim...es va desencargolar -imagineu-ho bé- i sí, sí, que s'envola, barrejant-se amb papallones de la col blava.
Ara és més que feliç. Escolta sons naturals, es camufla pel bosc fent de fulla seca -una eruga la va mig rosegar!-, sura pel rierol, es penja de les branques de les alzines.. ah, la independència!!!!!! (i somriu com només una orella ho sap fer).
No volia escoltar ordres, ni consells, ni xerrameca de peixateres ni de mascles al bar jugant a la botifarra. No.
O sigui que va voler cardar el camp, independent com es sentia perquè no sentia el que no li convenia. Ni comentar-ho, a la companya de l'esquerra, massa lògica, massa pragmàtica. Marxaria sola i mussola .
I ho va fer. Un ventós dia -megaextrasuperventós dia- en què el seu propietari -no, no era de ningú!- era dalt d'un cim...es va desencargolar -imagineu-ho bé- i sí, sí, que s'envola, barrejant-se amb papallones de la col blava.
Ara és més que feliç. Escolta sons naturals, es camufla pel bosc fent de fulla seca -una eruga la va mig rosegar!-, sura pel rierol, es penja de les branques de les alzines.. ah, la independència!!!!!! (i somriu com només una orella ho sap fer).
Comentaris
-
Surrealista, o no![Ofensiu]Jordi Baucells | 28-09-2012 | Valoració: 10
No se si es tan surrealista l'historia de les escaroles, la veritat. Potser ho es menys del que ens pot semblar. Tan se val! Pel que veig, a tu t'agrada tant com a mi inventar histories amb components sorprenents. Ho celebro, ja t'havia llegit altres vegades i conec el teu tarannà trencador. Per cert m'agrada molt l'imatge de una orella somrient com nomes ho pot fer una orella. Ho trobo genial! Llegir coses com aquesta em reforça la fe en l'imaginació.
T'agraeixo les teves acotacions sobre la puntuació i demés. Sempre es ben rebuda tota ajuda. Això de la melena si que m'ha deixat ben atabalat. Ostia quina cagada!
He fet la comprovació pertinent al diccionari i ara mateix, quan acabi d'escriure això, em ficare a la banyera (sempre serà mes net) i em fare l'harakiri. No em queda cap mes sortida. Gracies una vegada mes per mostrar-me el cami...
Petons. Jordi
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436447 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com