Cercador
L'oneig del temps
Un relat de: Lídia Rech Aguilera- Compartir:
Les urpes del passat t'han encetat,
avui fa un any.
El dolor torna a rondar els teus pensaments
escasos d'aquell sobtat fet.
Avui tornes a sentir la seva dolça essència,
la seva muda veu,
i tu, palpeges sense trobar-lo.
Els records són com els oratges de la mar
que callada en la foscor
et descobreix el seu millor tresor:
l'eternitat.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Leela | 23-05-2007
En primer lloc benvinguda a RC!!!
El teu poema m'ha agradat molt. M'ha agradat molt la descripció que fas d'un dolor passat, de com el record no se'n va mai encara que els pensaments siguin cada cop més escasos. La manca d'un ésser estimat mai és total perquè encara que palpegem i no el trobem sempre és amb nosaltres, potser ara d'una manera molt més especial. M'ha agradat sobretot el final del teu poema:
Els records són com els oratges de la mar
que callada en la foscor
et descobreix el seu millor tresor:
l'eternitat.
m'ha fet estremir, realment he sentit la sensació que provoca l'oratge de la mar a la nit i és tal com tu la descrius: d'eternitat, com la sensació que tens quan trobes a faltar a algú.
Enhorabona i endavant!!
Una abraçada!
Leela