Cercador
Ocells
Un relat de: Lídia Rech AguileraJo sóc aquí sota l'ombra i ells són allà,
els records crèixen escampats:
no els triem, no els sabem,
alguns són ocells sense ales que voldrien marxar per no tornar.
És sota la lluna que dormen sense voler perdre's cap moment.
Nosaltres som roselles en camps de boira,
no cal mirar-nos per saber el que pensem.
Som dues engrunes en el pa del món,
insignificants? no.
I si mai una llàgrima encorada et vol caure galta avall,
vull ser jo qui la pari.
No se quants ocells s'han d'aixecar però els vull viure al teu costat.