El Temps

Un relat de: Lídia Rech Aguilera

Els vells papers humits
em recorden el pas del temps.
Ell, poruc, vol anar molt de pressa
i nosaltres, porucs com som, l'esquivem.
Enrera queden estampen infantils
en les que ens observem en la memòria,
moments que voldríem haver aturat per sempre
però que sense saber com fer-ho
van fer-se camí cap a una nova etapa.
I cada dia és una nova etapa
que guardarem ferrenys davant els ulls del món.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer