L'ombra d'un amor

Un relat de: Joan Ballve Riera
L’OMBRA D’UN AMOR



L’acció es repeteix un altre cop, faig un assaig amb la meva pròpia ombra de la declaració d’amor que ja fa un temps li vull fer a aquella noia. Miro l’ombra fixament i li dic que l’estimo més que a res en aquest món, cosa que és ben certa, després imagino que ella em respon que sent el mateix per mi i tot sembla molt senzill .

La trobo al bar de sempre, el nus a l’estómac es fa més gran, sempre igual, quant sóc amb ella el que semblava fàcil es torna de cop increïblement complicat. Com d’altres nits m’ha convidat a sopar a casa seva, com a bons amics soparem alguna cosa i tot seguit, fent un cafè, veurem una pel•lícula a la tele, el meu cor va a mil per hora, aquella declaració tantes vegades assajada em sembla ara una cosa terrible, no se com pot reaccionar.

I si se’n riu de mi? I si s’enfada i es trenca la nostra amistat? I si em fot directament una bufetada?

Si passés això jo em moriria de pena.

Al meu cap dóna voltes i voltes fins que es fixa en una cosa ben curiosa, la meva ombra, just rera nostre, està fent un petó a la seva ombra, les dues, amb gran passió, es besen, increíble, el meu primer pensament és que la noia m’ha enverinat i tinc al•lucinacions abans de morir. No pot ser, encara no li he dit que l’estimo, la miro de reüll, està tan tranquil•la mirant la tele i no s’adona de res.

De repent sento un cop al cap, les dues ombres em fan gestos per que li digui ja que l’estimo, que n’estic enamorat, però tinc dubtes, un altre cop al cap i ara més fort, les ombres s’enfaden i a cau d’orella em diuen una cosa:

ESTEM FARTES DE NO PODER ESTIMAR-NOS. PER LA TEVA COVARDIA SEMPRE ENS TENIM QUE SEPARAR A MITJA NIT I NO PODEM ESTAR JUNTES I FER-NOS L’AMOR.

M’acosto a ella i toco el seu braç suaument, ella crida pensant que sóc l’assasí de la peli i jo m’espanto. Un altre cop al cap, les ombres comencen a enfadar-se. De repent em trobo de genolls davant d’ella, mil frases d’amor creuen el meu cap a tota velocitat, ella em mira estranyada.

Per fi la meva boca s’obra i d’ella en surt una gran frase, “txendora as mundi”, Déu meu que redimonis he dit, no te cap sentit, ella em mira com si jo fos boig i jo cada cop més nerviós crido:

T’ESTIMO MÉS QUE A RES EN AQUEST MÓN, ESTIC ENAMORAT DE TU !

Un gran silenci creua el planeta de Nord a Sud, d’Est a Oest, ella em mira, els seus ulls son ara encara més bonics que mai, s’acosta a mi a poc a poc.

Que fa? És boja?

Dolçament besa els meus llavis fent-me l’home més feliç del món, de reüll veig com les nostres ombres, aquest cop si, obeeixen a la natura i ens imiten besant-se amb gran plaer.




Joan Ballvé Riera






Comentaris

  • Entre dos mons...[Ofensiu]
    Nil | 28-07-2018 | Valoració: 10

    Dins els món espiritual, on no existeix el temps ni l'espai, l'ànima fa i desfà al seu antull. Tot és instantani... Hom desitja una cosa... Vet ací que ja la té! Per contra en el món terrenal tot està supeditat a la força de la gravetat, a la feixuguesa de la matèria, a l'esforç físic i en conseqüència a un temps de realització. Et posaré un exemple per a que ho entenguis: Un arquitecta està revisant els darrers treballs d'una casa que porta mig any fent-se. La casa es presenta amb tots llurs acabats tal com l'havia ideada i plasmada damunt el plànol. Fins aquí tot lògic i entenedor, veritat? Però t'has parat a pensar ara mateix, que aquesta mateixa casa, molt abans que es comences a bastir, a dibuixar, ja existia en la ment de l'arquitecte? Sí, en forma de visió, ombra en el teu relat, la casa ja estava executada, finida, en els estrats superiors del món espiritual. Allí com aquí tot funciona igual, el que passa és que a la Terra, per les raons que suara acabo d'exposar, tot va més lent. En el teu relat, l'amor ja s'havia consumat abans que es materialitzés de forma tangible. I per concloure aquesta explicació voldria ressaltar de com és d'original i alhora summament romàntic, que ambdós mons, el físic i l'espiritual, interactuïn de forma tant natural, tal com tu hàbilment has sabut escenificar per escrit. Salut, Nil.

  • És genial!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-07-2018 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat. De debò.

    Realment, és difícil declarar-te a qui estimes, dir-li el que penses de tu, intentar establir un contacte o una mica de simpatia. I està molt ben representat lo de les ombres, és a dir, els anhels d'unió que ansien que, almenys, ho intenti.

    M'has alegrat una mica més el dia.

    Ens veurem, Joan!!

  • Ombra[Ofensiu]
    SrGarcia | 27-07-2018

    Almenys hi ha proximitat, encara que sigui entre les ombres. Un relat trist i ben trobat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joan  Ballve Riera

Joan Ballve Riera

2 Relats

3 Comentaris

270 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor