L'ofici de florista

No hi havia pensat mai fins avui de com n'és de complex l'ofici del florista. Cada flor té el seu significat; cada combinació un resultat. Tots els colors, cada perfum, la necessitat de transmetre un missatge, l'entortolligament de llaços i cintes, ... quin món tan senzill i alhora tan dur!. I ells el coneixen a fons; en saben infinitat de misteris, i són mags pels conjurs dels sol·lícits compradors.

Abans d'ahir, uns avis, estrenats en la seva nova funció i tasca, triaven un cistell atapeït de verdor espurnejada per petites flors. Llaçades de colors havien d'omplir-ne la nansa. Tota la seva joia es condensava en la frondositat del conjunt.

Ahir, un jove enamorat demanava un ram per la seva promesa, completament aliè a qualsevol altra possibilitat, inconscient en el seu núvol amorós i suau. Roses vermelles plenes de passió demanaven perdó al verd que les acompanyava per restar-los protagonisme. La seva missió era sorprendre la noia; havien d'impactar i fer-la esclatar en primavera.

Avui, acompanyo la meva mare a encarregar un centre floral per un funeral (les corones ja no es porten tant, diu que són menys manejables). Els models estan establerts; fins i tot la mida de les lletres de la banda. Flors pàl·lides, poc verd, combinat amb colors malva. No hi ha una flor de llàgrima?

Demà, qui anirà demà al florista? Crec que m'hi acostaré jo, per aprendre sobre els sentiments de les persones. Per veure ulls esperançats que m'ensenyin la tendresa; ulls redimits que vulguin demanar perdó; ulls vitals que curin la pena; ulls cortesos que em tradueixin els símbols; ulls plorosos que busquin companyia. I quan hagin passat tots, i quan el florista tanqui la parada, vull mirar-lo als ulls, per saber com es guarden en secret tots els sentiments que recull en una jornada.

Com diu el cantautor, cal que neixin flors a cada instant. Per a que el florista desvetlli el nostre sentiment secret, l'interpreti i mescli les flors segons la necessitat vital de cadascú.