La lluna em guarda

La lluna em guarda, serena i blanca, pacient i rodona.
Vigila la meva ànima, creixent i plena, minvant i nova.
La lluna em guia, protectora i tendra, comprensiva i clara.

Em confesso a la lluna, que recorda, memoritza.
Que m'escolta avui i sempre, esguard imperturbable.
Hi acudeixo sovint, a la lluna, mirall cruel de la calma.

Aquesta nit, delatora, m'ha dit que estic ferida.
Fa massa temps que no es reflecteix en la meva mirada.
Ja no recorda el color dels meus ulls d'enamorament.
Les guspires, brillants de lluna, omplint la nit de dolcesa.

La lluna m'ha confessat, lúcida i amenaçadora, àurea i torbadora.
És l'última nit que tinc por de l'amor, s'ha fos amb l'esguard tranquil.
Amb la certesa que el futur m'espera emocionat.

I ploraré a la lluna la serenitat creixent, recordant l'esguard.
Mirall que diu el reflex dels meus ulls, omplint lúcida la por d'espera,
...emocionant.