Lluny del sorral

Un relat de: clutter

Sol, ningú percep la seva presència. Gairebé no existeix. Potser ningú el coneix. Ningú hi parla, ningú hi juga, ningú el molesta, ningú hi fa broma. Fosc, en l'ombra dels racons busca refugi. No vol ser aquí, però s'hi conforma. No sap perquè és aquí, però no ho pregunta.
Un llarg viatge, moltes onades, una abraçada materna. Immensa, inacabable.
Una nova ciutat, moltes olors desconegudes.
Una nova escola.
Primer dia de solitud de molts però no de tots.

Una mà amiga se m'acosta. No és com la meva: és gran, és pàl·lida.
La veu és dolça, com la de la mare. No tan trista, no tan sola, però dolça com la de la mare. El so m'agrada, no entenc que diu. M'ensenya afable una galleda vermella, una pala verda. Em senyala allà, on són aquella colla de nens que he vist al matí, quan la mare ha marxat. He estat amb ells, sense conèixer-los. Sense parlar. Sense entendre.
També he estat amb ella, amb la veu dolça. Amb els ulls foscos que em miraven. Amb les mans blanques que m'ajudaven a posar-me una bata vermella i blanca amb molts botons. He dibuixat, els altres nens també ho feien. Ells feien gargots. Jo he dibuixat la mare, el Said que no ha vingut amb mi, s'ha quedat amb l'àvia, i el pare que no deixa de treballar. Ella ha somrigut, li agrada el meu dibuix; més que els dels altres nens.
La veu torna a sonar; ara és més dolça, una mica més trista. Com la de la mare.

Tantes vegades he viscut aquesta situació que no entenc perquè no m'hi acostumo. Un nen nou, trist, sol. Sé que aviat serà feliç, que recuperarà la mirada d'infant, que confiarà en mi. Però, i mentrestant... mentrestant un nen nou. Trist. Sol.
- Vols venir amb mi? Vine al sorral amb els altres nens. Té una pala i una galleda, tots els nens les volen. Te les he guardat per tu.
No em respon, només mira. No plora, tampoc somriu.
A la classe ha fet com els altres nens: un dibuix, molts gargots. Però ell no m'ha pogut explicar que volien dir. Els altres nens sí.
Al pati, masses nens, massa soroll, cap paraula. No vol jugar. Només s'amaga.
Ara em mira. Crec que em somriu. Dubta un instant, petit, molt petit. M'agafa la mà vacil·lant; potser em té por, per això li dic fluixet, suaument:
- No estiguis trist, tot anirà bé. Ningú et molestarà, jo cuidaré de tu.
Sense deixar-me la mà, agafant fort la pala verda i la galleda vermella que li he atansat, ens dirigim cap el sorral.
Ara n'estic segura, somriu.

Comentaris

  • brillant[Ofensiu]
    quetzcoatl | 07-10-2006 | Valoració: 10

    hola de nou!

    Ja veus que no m'he pogut estar de llegir el teu altre relat penjat, i també m'ha deixat embadalida. M'encanta el teu estil, fresc i concís, i els sentiments que destil.len les situacions que ens presentes.

    Segueix així, tenim ganes de llegir-te!

    m

  • clutter[Ofensiu]
    Gemma34 | 22-04-2006

    Doncs mira... a mi, el fet de les frases curtes m'ha agradat en especial. Era com llegir una poesia en prosa. Curiós oi?
    Molt agradable les dues versions, sobretot quan la nena identifica a la professora com a la mare per el to de veu: Tot anirà bé.


    Gemma34

  • uo! L'inici de les classes des de la mirada d'infant![Ofensiu]
    kispar fidu | 22-04-2006 | Valoració: 10

    uoles! m'agrada el divertit punt de vista que li has donat al teu relat! L'enfoc de l'inici en una nova escola des de els desconcertants ulls de l'infant. Ell sol davant la resta d'ull il·lusionats.

    Veus, pales, rasclets, galledes... tot el que el rodeja, un voltant desconegut que val fer-se càlid...

    m'agrada! (a més, m'ha fet gràcia, perquè justa fa uns instants acabo d'enviar un relat també tractant de la força dels més petits, d'aquella tendresa dels seus ulls).

    A més, les paraules mirada d'infant també m'han cridat l'atenció perquè són el títol d'un escrit meu dedicat també als petits vailets que ens rodegen amb somriures!

    uoo! veig que fa poc que rondes per aquí i que ja t'hi has fet el teu lloc!

    que vagi bé!
    ens veiem per aquí,
    Gemm@

  • Hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 22-04-2006 | Valoració: 10

    Ja veus, ja t'he llegit! Enhorabona perquè si de debò fa poc que comences a escriure ho has fet prou bé. El relat m'ha agradat, realment transmet tristesa (pel pobre nen, el seu primer dia de classe... tot solet!) i també carinyo i tendresa (de la professora cap al nen). Segueix escrivint, ho fas força bé!

    Petons.

  • Dius bé....[Ofensiu]
    rnbonet | 22-04-2006 | Valoració: 10

    ...I fas 'sentir' més que no dius!
    Un bon començament.

  • Em sap greu, però[Ofensiu]
    foster | 22-04-2006

    a mi no m'ha captivat tant. L'argument, senzill i ben portat, l'estructura amb dos punts de vista, des de dos punts de vista, sí, però no sé, se'm fa una mica distant per pueril.
    Quant a la forma, a part de confirmar les altres opinions sobre la teva bona prosa, en aquest relat en concret trobo que abuses en excés de les frases curtes (i això que a mi m'encanten i les uso molt), i no ho he notat només en el procés mateix de llegir-te, sinó en el resultat global, per això t'ho comento. Al cap m'hi ha quedat un discurs entretallat, poc fluid.
    T'he llegit per la recomanació sempre interessant del pivotatomic, i reconec que ets interessant... em llegiré l'altre.

    I escolta, jo sóc una mica raret i sempre busco els peròs, no em facis massa cas, ets bona!
    Felicitats i benvinguda!!

    foster

  • Penso que aconsegueixes... [Ofensiu]
    Jeremias Soler | 22-04-2006 | Valoració: 10

    crear en el lector exactament el sentiment que cal, el que sent el protagonista, el que tu vols que sentim... És un quadre sublim que es va ficant dins del cor i que no ens podem treure a mesura que llegim, com una mena de bestiola feta tota d'emocions que va fent sot cor endins, cada vegada més endins...
    Em fas por, perquè el que tu escrius se m'emporta i no sóc capaç d'apartar la vista dels teus mots.

  • Un triple per a tu![Ofensiu]
    pivotatomic | 22-04-2006 | Valoració: 10

    Si abans ja he destacat la teva capacitat per dir les coses de forma indirecta, en aquest relat em sembla que vas molt més enllà.

    Coincideixo amb la Brides. La teva estrena va ser inmillorable i com ja t'he dit, el teu segon relat confirma les expectatives aixecades.

    Llàtima que darrerament no hi hagi hagut més incorporacions com la teva perquè, definitivament, a l'equip de RC li fan falta, i com! més jugadores com tu! Apunta't un parell de triples, clutter, i, per favor, segueix llençant a cistella. El públic i els altres jugadors t'ho agrairem...

    Un plaer llegir-te, de veritat.

  • Un gran relat[Ofensiu]
    brideshead | 19-04-2006 | Valoració: 10

    "...
    Un llarg viatge, moltes onades, una abraçada materna. Immensa, inacabable.
    Una nova ciutat, moltes olors desconegudes.
    Una nova escola.
    Primer dia de solitud de molts però no de tots.
    ..."

    Fragment excel·lent per evocar el fet tan quotidià de l'immigració, i de la seva percepció des dels ulls de l'infant immigrant que no entén aquesta nova situació, aquella nova escola, i des dels ulls de la mestra que només desitja que no es trobi sol, que somrigui, que jugui amb els altres nens.

    Tres paràgrafs molt ben estructurats: la reflexió íntima de la mestra primer, els nous sentiments que, inconscienment, comencen a arrelar-se en la ment de l'infant, i finalment el pensament, resolutiu i ferm de la mestra, expressat amb aquestes belles paraules:

    "...
    M'agafa la mà vacil·lant; potser em té por, per això li dic fluixet, suaument:
    - No estiguis trist, tot anirà bé. Ningú et molestarà, jo cuidaré de tu.
    Sense deixar-me la mà, agafant fort la pala verda i la galleda vermella que li he atansat, ens dirigim cap el sorral.
    Ara n'estic segura, somriu".

    La meva opinió és que has fet una estrena immillorable en aquest web, amb aquest relat directe, escrit amb frases curtes que li dona força i, alhora, molta tendresa a la redacció que, d'altra banda és pulcríssima, impecable.

    I finalment, et diré que el títol em sembla molt i molt ben triat. Suggereix aquesta llunyania emocional de l'infant que encara no se sent prop del sorral que, ben aviat, compartirà amb els altres nens de pell més pàl·lida que la seva, però que acabaran sent els seus amics, perquè sortosament, els nens no saben de races ni de colors... és més tard que, malauradament, es comencen a marcar les diferències.

    Et dono la meva benvinguda entusiasta a Relats. Espero que t'animis a seguir escrivint, perquè aquesta primera mostra m'ha encantat!

    Una abraçada.


  • No n'estic segura...[Ofensiu]
    amelieXIII | 18-04-2006

    No sé que dir, no sé ben bé el que vol dir, no sé si he entès o no he entès, encara que t'asseguro que desde la primera frase fins aquest moment la pell de gallina no ha fugit del meu braç...Felicitats.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de clutter

clutter

2 Relats

19 Comentaris

2403 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:


marta_mora_francitorra@hotmail.com