Cercador
Llum pròpia
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La Llum volia fer de pastoreta al pessebre però li van dir que no, que feia massa llum. Aleshores va demanar de fer de bugadera o de ramadera o de pescadora. Propostes rebutjades. Només podia fer de dimoni, que se li adeia molt, amb aquells ulls guspirejaires i la pell vermellosa per haver pres massa sol i quedar-li el record a la pell (que al cap d'un parell de lustres li tocaria pagar car).
La Llum vestida de fera Llucifera feia goig. Abans de situar-se on li pertocava, a tocar dels que caldria temptar, la noia va omplir les banyes de licor d'alta gradació -com aquell que els monjos dels monestirs traguejaven en època medieval de freds corglaçadors- i se'l va fotre com si res. El riure resultant ho havia necessitat.
Els leggings ajustats de color rogenc purpurinitzats sota la minifaldilla li donaven un aire més sexual que no pas malèfic i la cua tan llarga la feia ensompegar. Va haver de fer-se-la pasar al voltant del coll fent de penjoll. No paraven de fer-li fotos. La Llum i flashos flashos flashos.
Volia ser la millor millorassa estrella actriu i arribar a tenir unes quantes mansions amb criats. I piscines. I cotxes descapotables. Calia ser la llum més potent i per això els vespres xuclava piles duracèlliques, per guanyar intensitat i qualitat i temps.
Un ganàpia ricatxo va desitjar i obtenir aquella diablessa tan lumínica. La faria servir, beneplàcit entès, per a gaudir de moments molt terrenals de l'existència a canvi de vida d'alt standing i projecció a la fama que fa mal quan és així però fote't tu ho has volgut.
La Llum no es va gastar. Cada vegada consumia més piles i es connectava amb els índex als endolls i emanava llum vermellosa suggerent i convidava aquell home a visitar cels d'electricitat suprema.
Avui en dia fa cinema i molta gent la mira actuar. Gent que la mira sense llum, d'amagat...gent que necessita il·luminar-se el voltatge en pàgines prohibides.
La Llum vestida de fera Llucifera feia goig. Abans de situar-se on li pertocava, a tocar dels que caldria temptar, la noia va omplir les banyes de licor d'alta gradació -com aquell que els monjos dels monestirs traguejaven en època medieval de freds corglaçadors- i se'l va fotre com si res. El riure resultant ho havia necessitat.
Els leggings ajustats de color rogenc purpurinitzats sota la minifaldilla li donaven un aire més sexual que no pas malèfic i la cua tan llarga la feia ensompegar. Va haver de fer-se-la pasar al voltant del coll fent de penjoll. No paraven de fer-li fotos. La Llum i flashos flashos flashos.
Volia ser la millor millorassa estrella actriu i arribar a tenir unes quantes mansions amb criats. I piscines. I cotxes descapotables. Calia ser la llum més potent i per això els vespres xuclava piles duracèlliques, per guanyar intensitat i qualitat i temps.
Un ganàpia ricatxo va desitjar i obtenir aquella diablessa tan lumínica. La faria servir, beneplàcit entès, per a gaudir de moments molt terrenals de l'existència a canvi de vida d'alt standing i projecció a la fama que fa mal quan és així però fote't tu ho has volgut.
La Llum no es va gastar. Cada vegada consumia més piles i es connectava amb els índex als endolls i emanava llum vermellosa suggerent i convidava aquell home a visitar cels d'electricitat suprema.
Avui en dia fa cinema i molta gent la mira actuar. Gent que la mira sense llum, d'amagat...gent que necessita il·luminar-se el voltatge en pàgines prohibides.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436517 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com