llenç

Rumia la meva esquena.

Imagina-la com un llenç
que rep les teves carícies...
i petons... i mossegades...,
on hi pintes obres d'art
que a ningú més li és permès d'apreciar.
Ningú no et podrà retreure
un excés de color groc
o la manca de definició en el traç.
I no podràs mai acabar-lo.
Serà sempre un permanent esbós,
que podràs refer..., i canviar...,
i retocar...,
les vegades que calgui, si vols,
i on sempre hi haurà espai
per a una pinzellada de més.