una mica de paradís

Xarrupaves la cervesa,
entranyable aliada,
amb calma.

Ho feies expressament.

Sabies com m'agradava beure'm
la cortina d'escuma blanca
que de forma ostentosa
et pintaves sobre el llavi.

I et brillava la mirada,
mentre les nostres històries,
mecanos de paraules,
que emergien úniques,
s'anaven descabdellant,
prenent entitat pròpia,
i em relataves la victòria - deies -
de saber-te lliure de tu mateix.