L'Interrogador

A l'únic subterrani del món on a la Gestapo li faria cosa interrogar a la gent, l'interrogador es disposava a fer la seva feina.

- Parla!!

- Jo el que no entenc és perquè era necessari baixar aquí a baix en aquest cau de merda - digué l'interrogada, intentant apartar la vista d'una llesca de pa, precolombina almenys, que hi havia entre ella i l'interrogador.

L'interrogador li va clavar un bufa.

- T'he dit que parlis! - cridà l'interrogador, alhora que considerava que la llesca encara era aprofitable.

Llavors va aparèixer l'ajudant de l'interrogador, de manera dramàtica, i amb un feix de papers sota el braç.

- Senyor - digué el jove ajudant - crec que el subjecte té raó.

L'ajudant sempre intenta distanciar-se de a situació, per tal d'evitar que els seus sentiments (de merda) interferissin. Per això utilitza paraules com "subjecte", "afirmatiu" o "presumptament sospitós".

- Raó en què?

- En què això està molt brut - contesta l'ajudant.

- Tu el que has de fer és callar! Jo decidiré que està brut o no, tros de marica!! Tu dedica't a fer el que jo t'ordeni!! Que coi hi portes sota el braç?

L'ajudant estava acostumat als atacs verbals de l'interrogador. Es prenia la feina molt seriosament.

- Informes mèdics, senyor. De 34 dels últims interrogats.

- com? - l'interrogador no veia a on volia anar a parar el seu ajudant.

- Tifus, senyor. Tots aquests 44 interrogats que surten als papers que porto a sota el braç. Segons l'informe, mentre agonitzaven a causa de les diarrees més brutals de l'historia de la civilització, en aquells moments complicats - l'ajudant va fer una pausa - el tenien a vostè força present. Segons el departament d'avaluació de riscos les probabilitats que algun, o més d'un, d'aquests 44 subjectes li trenqui les cames són força elevades.

L'interrogador estava consternat, però no volia que se l'hi notés.

-Ah, senyor - continuà l'ajudant - l'inspector ha tingut una gens agradable conversa amb el departament de sanitat, a raó d'aquesta sala d'interrogatori, per la qual cosa, com és de costum, torna a desitjar la vostra lapidació. Conscient que no pot fer-ho ha renegat de vostè, en presencia meva, durant els habituals 3 minuts de rigor i m'ha donat ordres explícites que li faci netejar això amb la llengua. Però crec que aquesta última ordre la podem relaxar una mica.

- És tot? puc continuar amb l'interrogatori, petit paràsit xucla-tintes? - l'interrogador volia continuar la feina com abans millor. La perspectiva d'haver de netejar aquell subterrani era emocionalment compromesa. L'hi havia agafat tanta estima. Respecte a les cames ja l'havien amenaçat tantes vegades amb trencar-li que ja ni s'immutava.

- Bé, sí, més o menys és tot. Però si em permet la suggerencia jo li trauria les esposes a la seva mare, que la té emmanillada a la cadira. I també intentaria fer-la reaccionar, perquè de la fava que li ha clavat la deixat inconscient. A part d'això no pateixi, crec que sobreviurà.

L'interrogador se'n va recordar que havia portat la seva mare a veure on treballava. I llavors va sentir pànic.

- Mare!!!

- ehhh....et...mataré...grrr...- digué la mare, com va poder.

L'interrogador i l'ajudant es van mirar.

- Em sap greu, porto la feina a la sang i quan baixo algú aquí tinc la necessitat.... i me n'oblido... vés, ja veus - va dir un interrogador, no gaire espantat per l'amenaça de la mare, sinó més aviat per la probable perspectiva de quedar-se sense sopar.

- Veig, veig - digué l'ajudant.

I així tots van marxar sans del subterrani. Excepte 44 persones.