L'experiència desconeguda

Un relat de: Jordi Costa Subirós

L'experiència desconeguda.

L'Albiac escolta el timbre de la porta. Ha de ser la cadidata a ocupar la vacant de la dona de fer feines. La Sara la rep i li ensenya la casa. Al final la presenta al seu marit.

Albiac veu una dona de galta grassa i llavi molsut. Els pits descansen sobre la panxa. La dona li és familiar. Sí, la Nati!
- La senyora Vicenta viu al barri Els Encants, davant de l'església de sant Maurici - diu la Sara.

L'Albiac entra en un portal del barri Els Encants. No és la primera vegada que fa una escapada furtiva per trobar-se cara a cara amb una experiència desconeguda.
Li obra la porta una dona vestida amb una tovallola. Feixos de cabells rossos li regalimen sobre les espatlles rodones. La Nati, que es diu, fa passar a l'Albiac dins una habitació menuda. Es pot despullar. Penja la roba sobre el manillar d'una bicicleta estàtica. La Nati deixa caure la tovallola i l'Albiac se li abraça als pits com si fos un nadó golut. En sortir veu a un home de rostre esmolat assentat en una cadira de rodes i que mira fixament per la finestra.

La Sara, guapa, esvelta, mai li ha encès el desig com ho féu la moixa de la Nati. Han transcorregut quasi dos anys. La veu arrugada i amb els cabells blancs. Segur que la memòria se li ha encongit.
- Que t'ha semblat - pregunta la Sara una vegada la senyora Vicenta ha sortit.
L'Albiac insinua que seria millor que es quedessin la Francesca o l'Alvira, que semblen més espavilades.
- Ni pensar-hi! He vist com te les miraves. Una cosa és ser confiada i l'altra idiota. M'ha dit que fa una pastís de poma amb llet condensada que en hi ha per llepar-se els dits.




Comentaris

  • Força bé![Ofensiu]
    angie | 13-12-2010

    Un detall però... és "assegut" , del verb asseure's. Assentar-se és un castellanisme. (Aquest error el fem sovint quan parlem, però a l'hora d'escriure fa mal als ulls).
    Benvingut!.

    angie

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • Quotidià i poc probable alhora[Ofensiu]
    Vicent Terol | 18-10-2010

    L'home de la cadira de rodes m'ha recordat una pel·lícula de Polanski, coneguda ací en castellà com "Lunas de hiel".

    Un relat que, tot i tractar una casualitat de poques probabilitats, podria veure's com una història quotidiana.


    Bon text.

  • El mite[Ofensiu]
    Red Pèrill | 18-10-2010

    Les dones de fer feines i l'erotisme subjacent, quin gran mite masculí, mai prou ponderat.

    I el detall lynchià de l'home de la cadira de rodes?

    Una bona estona

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Jordi Costa Subirós

2 Relats

4 Comentaris

1171 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00