Un cor de flors

El contenidor s'omple de corones de flors. Un dels treballadors del tanatori es posa una rosa vermella en el trau de la bata. Un altre fa el hulahop amb una de les corones. Després l'entatxona sobre les altres. El contenidor és un tauró amb la boca plena.

- Disculpi'm, a les meves filles els agradaria que el seu pare fos incinerat amb el cor de roses vermelles i clavells - El gerent del tanatori, en escoltar la petició de la vídua del pintor Ricard Parés, es pessiga el llavi inferior amb les dents. Pren consciència que s'ha precipitat. Les tardes dels divendres sempre grinyolen. Sap que davant seu té una gata maula. Ha de ser assertiu, convincent.

A la sala número tres hi ha una dona que vetlla el seu marit. Ho fa sola. Ningú s'ha acostat a donar-li el pesem. Ningú li ha enviat flors. Es diria que el marit no se li ha mort. Quan li expliquen se li encongeix el cor. Que pot fer el gerent sinó enviar a la pobre dona un dels rams d'en Ricard Parés! Ho ha fet convençut que ella hagués fet exactament igual i que ell, es trobi on es trobi, dibuixarà un somriure de complicitat.
La senyora Angelina no posa pegues a la bona acció. Com a presidenta de la fundació que gestiona l'obra del seu marit, li agrada destinar una part dels beneficis a accions socials. Per res del món voldria que la història la recordés com un senyor Scruch.
Els treballadors del tanatori, seguint les oportunes instruccions, rescaten el cor de roses i clavells. La vídua del mort desconegut s'emociona en rebre el cor de flors que li envia una persona anònima.
El gerent té la certesa que la senyora Angelina acudirà a la sala número tres per tractar de recuperar de forma amable el ram de flors que ha de fer costat al seu marit en el procés d'extinció.

La senyora Angelina truca i passa. Veu a la vídua assentada d'esquenes. Els cabells negres com el betum li són familiars. Sobre una taula hi ha el cor de roses vermelles i clavells.
"Tu aquí"! Es diuen amb la mirada les dues dones. Aviat la sorpresa per l'encontre inesperat es converteix en comprensió per la fatalitat.
- Consol, veig que te s'ha mort en Pitu. Quina casualitat. Es com si el destí ens volgués dir alguna cosa.
- Quan s'ha mort en Ricard? No en sabia res. Miro tan poc els diaris i la televisió.
- Li donà un atac de feridura mentre pintava - la vídua del pintor amb les mans encauades al pit camina fins el fèretre i dona una llambregada al cos inert - pintava un nu, i no cal que et digui Consol de qui era el cos, veritat! Quina memòria! Ni tampoc a qui recordava mentre agonitzava. N'era conscient. Jo no li podia oferir els delicatessen que tu li servies en un altre temps amb les mans plenes.
L'Angelina dona l'esquena al fèretre i camina amb pesada lentitud cap el cor de flors. La Consol no desenganxa els ulls de terra.
- Pagaria una fortuna per tenir el teu cutis, els teus pits encara forts, els teus malucs bellugadissos. Acceptava que en Ricard et desitges i t'estimés com el primer dia. Pensar que encara que somiés amb tu, sopàvem cada dia plegats em feia sentir poderosa. Qui el posseïa a ell era jo! Consol, l'amor estableix uns lligams fràgils, capritxosos, que sempre se'ls acaba emportant el vent. Un bona fortuna, en canvi, és el millor pegament per mantenir unides a les persones.
- No és veritat Angelina. L'amor és un sentiment que ens fa sentir vius.
- Encara fas de puta?
La Consol abandona la cadira i dona l'esquena a les despulles del marit.
- Et pensaves que en Ricard es tallaria una orella per tu com el grillat de Van Gogh! Tenia el cap molt clar. Sabé escollir. Volia pintar i jo li oferia temps, exposicions, galeries, viatges. En definitiva, l'oportunitat de convertir-se en un artista reconegut, tal com ha estat.
- Volíem viure a Paris com tots els artistes - s'atreveix a dir la Consol.
- Calla beneita! No ho veus que t'hagués acabat deixant i mort de gana s'hagués arrossegat fins els meus peus.
- Angelina, fa uns minuts he tingut una alegria - la Consol parla amb veu tremolosa - m'he imaginat que les flors me les enviava en Ricard. Qui podia ser sinó. No t'ho prenguis malament. Sí ja sé que amb mi en Ricard no s'hagués convertit en un gran pintor. Per això em conformava amb el paper d'amant i musa. Cada dimarts al matí entrava al seu estudi, ens estimàvem i després posava per ell. Sí Angelina, amb el teu marit mai ens hem deixat de veure. Fins ara.
L'Angelina té les mans posades a les anques i escolta amb els ulls vidriossos.
- A mi Angelina el paper d'amant - la Consol ha pujat el to de veu - o si vols de puta, em feia sentir forta com a dona. Que em desitges a mi a pesar de la teva fortuna em donava seguretat i fortalesa. Sí, em deia, amb l'altra sopa, però amb tu se sent artista i home!
La Consol mira el cor de flors que té a les mans, mira a l'Angelina i li diu que li agradaria que en Ricard fos incinerat amb les flors que una persona desconeguda li ha enviat.

L'endemà, en la més completa intimitat, les despulles del famós pintor Ricard Parés són enterrades en el cementiri local. Les seves filles no comprenen perquè la seva mare es nega a incinerar-lo.