L'estranya pregunta de l'ombra

Un relat de: Barbagelata
“Entre un estimbarro de terra pelada en una banda i magraners silvestres a l’altra, davalla des del Pedró, serpentejant i sinuós, el camí de la Font Pagesa, aquell paratge llòbrec i ombrívol batejat per una fontana de clot que rajava només al compàs de les pluges i que abeurava cavalls i segadors i segadores. Però avui ja no hi ha carros que bolquin d’una recalcada al pas de la torrentera de llit humit i rocallós, i a l’estret sender que s’enfila entre roques blaves, reposa assegut un caminant només. Mentre esgrana, capcot, una d’aquelles sucoses magranes agredolces, la seva ombra, capdreta a l’esbart d’estornells que vola en direcció al Cogullar, li endevina la pensa i li fa: per què els humans, fins i tot sense ajut dels ulls, sou capaços de veure primer allò que falta que allò que hi és?”

Comentaris

  • Viure del record[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-02-2015 | Valoració: 10

    És humà, tal i com diu l'estornell, pensar més en allò que recordem que no pas en allò que hi ha. Amb aquesta brevetat és magnífic constatar`el que vols dir, amb bellesa, poesia, natura i pensament. Jo també recordo constantment com eren les coses. M'ha encantat aquest relat! Una abraçada.

    Aleix