LES SITGES IBÈRIQUES DE LA TORRE DE CLARAMUNT. ANOIA

Una sitja és clot profund a la terra, i més tècnicament, una cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp, especialment cereals.

Per veure-les i recollir-ne imatges anàvem el Feliu Añaños i Masllovet i l'Antonio Mora Vergés; el lloc - senyalitzat per l'Ajuntament de la Torre de Claramunt - és de fàcil localització :

Tallat per la carretera BV-2134, que comunica el nucli urbà de la Torre de Claramunt amb la carretera C-244 d'Igualada a Sitges, es troba situat al peu de l'antic camí, del qual en queden alguns trams amb les roderes dels carros marcades al travertí, que comunicava la Conca d'Òdena amb el Penedès.

Es tracta d'un camp de sitges excavades al travertí, de formes rodones i ovoides, algunes d'elles comunicades entre sí. Els materials recollits al lloc corresponen a ceràmiques ibèriques, teula i dolium romans i ceràmiques grises alto medievals, el que fa pensar en un lloc d'hàbitat amb una llarga tradició deguda a la seva privilegiada ubicació prop d'una important via de comunicació.
Explicat de forma planera , són forats excavats a la roca (travertí, així se li diu a aquesta mena de roca calcària) i servien per emmagatzemar els cereals.

Cal pensar en una evolució que anirà des del caçador recol·lectors, fins als agricultors i pastors; per a tots els cereals eren molt importants, tant per a la seva alimentació, com per vendre'ls i/o intercanviar-los amb altres pobles.

La tècnica de funcionament era simple : un cop feta la collita, el gra es guardava en aquests dipòsits; es cremava palla per treure l'aire i es col·locaven al damunt unes tapadores fetes de ceràmica.

Més enllà del cartell, el lloc presenta un estat d'abandó i brutícia; els estralls d'aquest hivern; nevades, pluges,.... son del tot visibles, i atesa la llunyania de la Plaça de Sant Jaume, pensem que continuarà així de forma indefinida.

© Antonio Mora Vergés