Les nits

Un relat de: Pallars
Quan la veu d’àngel de la Cinta es va apagar per sempre més l’Antoni va témer el pitjor: ¿com podria afrontar ell que tenia una veu de carreter les nits que li esperaven davant el seu fillet acostumat a escoltar les dolces cançons que la mare li cantava abans d’anar a dormir? Durant el dia la criatura aniria a l’escola, jugaria amb els companys de classe, s'entretindria i ho passaria força bé. Però… en arribar l’hora de recollir-lo, llavors li entrarien tots els mals. El seu sentit comú li deia que no podia trencar així com així un hàbit que havia durat quatre anys. Quatre anys deliciosos que es van estroncar de cop quan va rebre la notícia de l’atropellament de la Cinta mentre creuava per un pas de vianants. Terrible! Demolidor! Com poden arribar a passar aquestes barbaritats? El cap de l’Antoni era una centrifugadora que no parava de donar voltes a aquella sobtada caiguda de teló. Amb un final dramàtic. Terrible!
Una veu interior, però, l’anava guiant. L’Antoni entenia que era la mateixa veu dolça de la Cinta dient-li que no es rendís, que no defallís. Li va costar molt posar-s’hi. Tanmateix ho va fer. Cada nit, després de sopar, pare i fill s’aplegaven al llit gran. Era el moment màgic de ressuscitar el repertori musical que la mare havia deixat com a penyora al llarg d’aquells anys. Ben poc li va importar al petit Daniel que el pare desafinés o que la veu retronés entre les parets de l’habitació. El que va copsar la criatura va ser que gràcies als cants del pare la mare es feia present. I que, per aquest motiu, la son dolça arribava sens falta precisament perquè tot allò que escoltava li sonava a música celestial.

Comentaris

  • Un bon pare...[Ofensiu]
    Nil | 20-02-2019 | Valoració: 10

    Tan feia que la veu no fos melodiosa i afinada com la de la mare. Al minyó només li importava que el seu pare estigués al seu costat a l'hora de dormir. Avui dia els pares lliten als seus fills com de sempre ho havien fet les mares. Jo s'hi hagués sigut pare ho hagués fet encantat! Perquè a la meva època, i més en el meu cas que vaig tenir un pare placat a l'antiga, no era gaire normal que un home llités al fill. Un relat entendridor i carregat d'emocions que m'han fet la mancança d'amanyagament paternal que vaig viure. Salut!, nil.

  • Mala veu[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-02-2019

    Veu dolenta i desafinada; això no li importa al nen; el que li importa és sentir la presència de la mare.
    Bonic i emotiu relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: